La Puta Sort

Fa uns dies vaig tenir una divertida conversa amb un parell de psicòlegs sobre aquesta insofrible moda del coaching en “creixement personal” i n’ha sortit aquest relat d’humor negre.                     Quan ha arribat la policia darrere dels bombers, no ha sortit corrents ni s’ha inmutat, com…

Una passeig literari per la Mediterrània

María Belmonte Peregrinos de la belleza Viajeros por Italia y Grecia Editorial: Acantilado PÀGINES: 320             Per mi, afagar un llibre de l’editorial Acantilado vol dir tenir entre mans una lectura d’alta volada cultural i literària, però tanmateix, aquest fet fa que moltes vegades algun llibre retorni a la lleixa de la llibreria per…

Un Africà entre Inuits

El africano de Groenlandia Tété-Michel Kpomassie Traducción de Manuel Arranz Editorial Turner 324 páginas             Tété-Michel Kpomassie va néixer el 1941, a Togo, on només va anar sis anys a l’escola d’educació primària. El seu pare, un home important al seu poble, tenia vuit esposes i 26 fills. Quan en Tété-Michel era petit va…

“Savis”

Van per la vida amb tanta seguretat que més d’un acaba convençut que certament estan tocats per una aura que els fa superiors. Desconeixen que és l’empatia i la vergonya i alhora tenen un sentit de l’autoestima tan elevat que els permet oferir en qualsevol tema un discurs farcit d’arrogància i mancat d’argumentació sense ni…

“Viajes con Charley”: Una lectura molt plaent

  John Steinbeck Viajes con Charley en busca de Estados Unidos
 Traduït per: José Manuel Álvarez
 Nordica Libros     A la tardor de 1960, amb 58 anys i després d’escriure algunes de les millors obres de la literatura nord-americana del segle XX, Steinbeck travessava una petita crisi literària; ja no tenia aquella facilitat per…

Contra la intolerància: Stefan Zweig

Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia Stefan Zweig Traducció de Berta Vias Mahou Acantilado Editorial     “Un vi dolent no serà millor perquè s’obligui a la gent a beure’l”                                                    …

Alsàcia: Bellesa i serenor entre vinyes

      Feia temps que volia gaudir d’un slow travel portat a la seva màxima expressió. Si bé el fet de viatjar sempre per lliure ja et permet d’experimentar en la vida lenta lluny de la vida diària, de la vida real; els destins triats, els espais visitats, els camins trepitjats, no sempre ho…

Venècia: Única, aïllada, introvertida…

        A principis dels anys setanta, davant de l’església de Santa Maria della Salute, els venecians van posar un cartell abans de la restauració dels seus ornaments de marbre que deia així: “Compte: cauen Àngels”. La frase no deixa de ser un evident símbol de la decadència en la qual en un…

Dublín: Pubs, Cervesa, i una mica de Joyce

  

      Aquesta setmana he rebut la trucada d’una persona amb la qui per motius que no fan al cas, en els últims temps ens hem vist sovint; em va telefonar per acomiadar-se perquè marxa a viure a Dublín. Vàrem xerrar una estona dels motius i d’Irlanda, i en penjar vaig a anar directe…

Malta: Un illa que és per allà baix…

      Amb això de viatjar passa com amb els llibres, la pintura o la música, més enllà de la qualitat hi ha un factor personal de preferència que ens ho farà més o menys atractiu. De la mateixa manera que dels llibres que et deixen empremta mai n’oblides, per exemple, el nom del…

Carib: del somni al desencís



                De la mateixa manera que cada vegada que he pogut fer realitat un viatge, encara no he tornat i ja penso en el proper, quan en tenia vint i pocs hi havia un destí que llavors em feia somiar: el Carib. Aquelles platges de postal que veia…

Dakar: Fatuyó sidala

     Fa una colla d’anys, en un viatge al Senegal per motius de feina del qual ja en vaig deixar testimoni al Quadern Viatger a: “Amb l’avi a Gore”, el guia què ens va mostrar Dakar i voltants en les poques hores que teníem lliures, ens va ensenyar una cançó que començava com el títol…

Cap Nord: Aquell primer viatge

      El mateix any que va néixer TV3 i que moria la Mercè Rodoreda. El mateix any que el Ronald Reagan titllava la Unió Soviètica d’imperi del mal i es treia de la màniga la seva guerra de les galàxies. L’any que el govern espanyol nacionalitzava Rumasa. Als Estats Units s’estrenava la serie…

Istanbul: Turistes sota la pluja

        Istanbul és d’aquelles ciutats que tinc present tornar-hi algun dia.  Em sembla que això ho he escrit en més d’una entrada, no és que em repeteixi perquè em faig gran (que també), és que ho desitjo de debò. Si bé és cert que ho vam passar bé, el clima no ens…

Amsterdam: L’últim viatge de Chet Baker

                Amsterdam és Van Gogh, el diari d’Anna Frank, Johan Cruyff i l’Ajax, els seus canals, parcs i flors, els seus formatges, les bicicletes i la seva història. Amsterdam és diversitat i tolerància. Un oasi on sentir-se lliures. Llocs com els famosos coffee shops, on consumir haixix o…

Escòcia: Edimburg



        Quan vaig començar a imaginar el viatge a Escòcia, una d’aquelles escapades llargament desitjades, vaig tenir clar des del primer moment que no el podríem fer en cotxe, i no pel fet que em fes més o menys mandra conduir per l’esquerra, sinó perquè en aquella època la meva fila es…

Nàpols: Xivarri i desordre en harmonia

             Durant una setmana de fa no sé quants anys, vaig tenir la sort de poder gaudir d’un esmorzar diari davant d’una vidriera immensa que em mostrava la badia de Nàpols amb el Vesuvi de fons. Una vista extraordinària que cada dia em deixava meravellat i em feia seure a…

Quebec: Je me souviens

      Aquest quadern viatger no sempre ha estat un dietari d’instants viscuts, tot té el seu procés, la seva evolució i, en aquest cas, va arribar el dia que vaig decidir que viatjar amb la càmera de vídeo creient-me un reporter de Globe Trekker provocava situacions incòmodes a la meva dona primer i…

Lisboa: Pessoa, saudade i conversa

        Lisboa, una ciutat amb una llum diferent i oberta al mar que potser per la tendència que tenim els catalans a mirar cap a munt no hem valorat ni apreciat prou.       El barri del Castell de Sao Jorge, amb carrers que s’enfilen entre cases modestes, tallers i tavernes. El…

Nova York II: Un Comte a la cua

       De ben segur que coneixeu algú que en tornar de qualsevol viatge, a més d’explicar fil per randa el dia a dia viscut com un fet únic i diferent del que hem fet la resta, no se n’estarà de comentar que van tenir un guia diferent i exclusiu que els va portar…

Praga: Kundera, Binoche, Sigicova…

      D’ençà de fa pocs anys, la meva afició per la literatura de viatges ha anat creixent i, sense adonar-me, les lleixes de l’estudi dedicades a aquest gènere es van omplint. No ha estat una afició premeditada sinó més aviat la suma ineludible de tres passions: viatjar, llegir i escriure. L’interès per aquest gènere…