Sarajevo: el que mai s’ha reconstruït

        No fa gaire, o potser sí, perquè el temps fa temps que se m’escapa massa de pressa, l’atzar em va posar al davant d’una persona tan apassionada per la defensa dels drets humans que va decidir ja fa molts anys aprofitar la seva formació acadèmica per implicar-s’hi fins a on la…

DRUMWIT: Molta Estètica i Poca Sensibilitat

  “El sol del Nord” és un blog  de literatura de viatges on de tant en tant es colen algunes ressenyes de lectures del ram. Avui però, faig una excepció i per un dia aprofito que aquest blog té un bon grapat de seguidors per explicar una experiència negativa amb Drumwit, una agència de viatges…

A Itàlia amb Goethe

        Posar-me a fer una ressenya d’una obra de Johann Wolfgang von Goethe potser és un exercici d’alt risc, però com que la lectura del “Viatge a Itàlia” ha estat una agradable sorpresa i això és un blog de literatura de viatges, volia dir-hi la meva. El llibre és un recull de les…

“La fugitiva”: Una ressenya diferent

      Sempre dic que no m’agrada fer ressenyes, exceptuant la literatura de viatges perquè és una passió molt personal i perquè els crítics oficials no en fan mai cas. Però ahir em vaig acabar l’última novel·la publicada per la Blanca Busquets, “La fugitiva” (Proa), i tenia ganes de dir alguna cosa encara que…

Una passeig literari per la Mediterrània

María Belmonte Peregrinos de la belleza Viajeros por Italia y Grecia Editorial: Acantilado PÀGINES: 320             Per mi, afagar un llibre de l’editorial Acantilado vol dir tenir entre mans una lectura d’alta volada cultural i literària, però tanmateix, aquest fet fa que moltes vegades algun llibre retorni a la lleixa de la llibreria per…

Un Africà entre Inuits

El africano de Groenlandia Tété-Michel Kpomassie Traducción de Manuel Arranz Editorial Turner 324 páginas             Tété-Michel Kpomassie va néixer el 1941, a Togo, on només va anar sis anys a l’escola d’educació primària. El seu pare, un home important al seu poble, tenia vuit esposes i 26 fills. Quan en Tété-Michel era petit va…

“Savis”

Van per la vida amb tanta seguretat que més d’un acaba convençut que certament estan tocats per una aura que els fa superiors. Desconeixen que és l’empatia i la vergonya i alhora tenen un sentit de l’autoestima tan elevat que els permet oferir en qualsevol tema un discurs farcit d’arrogància i mancat d’argumentació sense ni…

“Viajes con Charley”: Una lectura molt plaent

  John Steinbeck Viajes con Charley en busca de Estados Unidos
 Traduït per: José Manuel Álvarez
 Nordica Libros     A la tardor de 1960, amb 58 anys i després d’escriure algunes de les millors obres de la literatura nord-americana del segle XX, Steinbeck travessava una petita crisi literària; ja no tenia aquella facilitat per…

Contra la intolerància: Stefan Zweig

Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia Stefan Zweig Traducció de Berta Vias Mahou Acantilado Editorial     “Un vi dolent no serà millor perquè s’obligui a la gent a beure’l”                                                    …

Fatuyó sidala

      Fa una colla d’anys, en un viatge al Senegal per motius de feina, el guia què ens va mostrar Dakar i voltants en les poques hores que teníem lliures, ens va ensenyar una cançó que començava com el títol què encapçala aquest article. No tinc ni idea què vol dir, però aquests…

Altra vegada un desagradable déjà vu

      De la mateixa manera que una olor ens porta a un dia del nostre passat, o una cançó ens fa reviure un moment de l’adolescència, aquesta setmana he tornat a patir un desagradable déjà vu que es repeteix cíclicament i que m’ha fet recordar un llibre llegit fa temps i recuperar un article…

El Concepto de Raza

         El artículo que veréis más abajo en un link denominado NIHAO y que podréis leer en PDF, fue escrito y publicado en la revista NIHAO en septiembre del 2004. Casi diez años y, lamentablemente, sigue vigente. És una articulo muy especial para mi porque poco tiempo después de publicarse se pusieron…

De crèdits i gots mig plens

      Potser si no sou autònoms intentant nedar amb el cap fora de l’aigua i lluitant contra la corrent de fons no us hi heu fixat, però fa dies que per televisió i radio ens anuncien que l’ICF (Institut català de finances) té diners a punt perquè els emprenedors comencem a veure el…

L’esclavitud moderna

      Submergits com estem entre les nostres crisis econòmiques o personals i, sobretot, en el nostre procés col·lectiu, és bo que de tant en tant alcem el cap i fem una ullada al món. Un món cada dia més petit que s’omple la boca amb la paraula globalització però on encara és present…

“Antes del anochecer”

      Ahir vam fer un cine i ho vam fer amb la pel·lícula que tanca una trilogia meravellosa. Després de conèixer la Celine i el Jesse en aquell tren on van viure l’efervescència amorosa, i de veure’ls plegats de nou a Paris, el director nord-americà Richard Linklater tanca amb “Antes del anochecer” la…

Tothom està igual… Tothom?

    En Jordi Autònom, assegut en una cafeteria fent temps per fer l’única visita que t’he preparada per avui, observa amb mandra com per la porta entra en Jordi Assalariat, un d’aquells coneguts amb títol d’amic per aquella tendència massa alegre a definir aixi tots el coneguts inclòs algun que altre saludat.   En…

De llibres i contracobertes…

Tanco el llibre i llegeixo la contracoberta. No ho recordo, però juraria que és la primera vegada que llegeixo la contracoberta en acabar un llibre. El llibre és “Carrer Robadors” (Columna) i el seu autor Mathias Enard, a qui vaig descobrir amb “Zona” però em va fascinar amb “Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants.”,…

Un país que no surt als mapes

“Diuen que hi ha un país on tot funciona diferent perquè tothom és igual dins la diferència. Conten que en aquest país els ciutadans són iguals parlin com parlin, pensin el què pensin, vinguin d’on vinguin, tinguin el color de pell que tinguin”.       M’ho va explicar ja fa un temps un avi…

L’indecís

      Portava molts dies donant-li voltes, molts dies. Però ha estat avui, en aquesta nit de gener, en aquest viatge de feina sol en un hotel de disseny, que ha pres la decisió.       Sap que en els seus cercles d’amistats i, sobretot, a la feina, l’acusen d’insegur per sospesar en…

“El Pelegrinatge Insòlit de Harold Fry”

Quan Harold Fry surt de casa un matí per tirar una carta a la bústia, no se li acudeix que està a punt d’iniciar un viatge a peu de més de 600 milles. En Harold viu una existència avorrida i agra amb la seva dona que li discuteix fins i tot la manera d’untar les…

Indecents

      Ahir em trobava esmorzant en una cafeteria del centre de la meva ciutat llegint l’últim número de la revista Lonely Planet Traveller tot intentant fugir de tanta noticia negativa i cercant en articles i fotografies aquells viatges que ara mateix són impensables, quan una conversa de la taula del costat em va…

Un convidat inesperat

     T’ho han explicat, ho has llegit, ho has vist en algun documental, però ara l’amfitrió és algú dels teus, no estàs preparat i la negació és la primera arma per lluitar vers el que et fa por, molta por. “Està bé, només han estat un parell d’oblits”. “Són coses de l’edat; es fa…

El valor de l’educació

El divendres, aprofitant que el sol es va deixar veure a la fi de la setmana blanca (tràgica n’han dit alguns), vam fer una escapada a la capital amb la meva filla. Ella es va comprar l’últim llibre del John Boyne, i jo, casualment, l´últim del Haruki Murakami. Caminàvem pel carrer xerrant davant la possibilitat…

La Llibertat sempre mereix unes paraules

A l’espera de la confirmació oficial, sembla ser que la premi nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, aquest dissabte tornarà a ser lliure. Mai he estat particularment mitòman, més enllà d’un reduït grup d’escriptors que segueixo incondicionalment, i algun músic de qui espero sempre el seu últim treball. Malgrat tot, confesso que tinc debilitat…

Educació

Encara no son les vuit del matí i ja porto una hora despert. I no és, perquè avui 11 de setembre, hagi decidit llevar-me d’hora per penjar la senyera al balcó tot cantant el cant de la senyera, ni perquè l’esperit dels herois del 1714 m’hagin fet alçar-me i sortir al carrer a fer proclames…

Vint minuts

Una de les experiències més fascinants que es poden viure a la ciutat de Barcelona, és fer una ruta hospitalària. No he enfollit, ho dic seriosament. Aquesta ruta jo la faig sovint, (per motius professionals, per sort per mi… o no) i el dia que faig coincidir, el centre mèdic Teknon i després baixo fins…