Dakar: “Fatuyó sidala”

      Fue en un viaje a Senegal por motivos de trabajo, donde el guía que nos mostró Dakar y alrededores en las pocas horas que teníamos libres, nos enseñó una canción que comenzaba como el título que encabeza esta entrada del cuaderno viajero. No tengo ni idea qué significa, y en su momento…

Alsàcia: Bellesa i serenor entre vinyes

      Feia temps que volia gaudir d’un slow travel portat a la seva màxima expressió. Si bé el fet de viatjar sempre per lliure ja et permet d’experimentar en la vida lenta lluny de la vida diària, de la vida real; els destins triats, els espais visitats, els camins trepitjats, no sempre ho…

Venècia: Única, aïllada, introvertida…

        A principis dels anys setanta, davant de l’església de Santa Maria della Salute, els venecians van posar un cartell abans de la restauració dels seus ornaments de marbre que deia així: “Compte: cauen Àngels”. La frase no deixa de ser un evident símbol de la decadència en la qual en un…

Dublín: Pubs, Cervesa, i una mica de Joyce

  

      Aquesta setmana he rebut la trucada d’una persona amb la qui per motius que no fan al cas, en els últims temps ens hem vist sovint; em va telefonar per acomiadar-se perquè marxa a viure a Dublín. Vàrem xerrar una estona dels motius i d’Irlanda, i en penjar vaig a anar directe…

Malta: Un illa que és per allà baix…

      Amb això de viatjar passa com amb els llibres, la pintura o la música, més enllà de la qualitat hi ha un factor personal de preferència que ens ho farà més o menys atractiu. De la mateixa manera que dels llibres que et deixen empremta mai n’oblides, per exemple, el nom del…

Carib: del somni al desencís



                De la mateixa manera que cada vegada que he pogut fer realitat un viatge, encara no he tornat i ja penso en el proper, quan en tenia vint i pocs hi havia un destí que llavors em feia somiar: el Carib. Aquelles platges de postal que veia…

Dakar: Fatuyó sidala

     Fa una colla d’anys, en un viatge al Senegal per motius de feina del qual ja en vaig deixar testimoni al Quadern Viatger a: “Amb l’avi a Gore”, el guia què ens va mostrar Dakar i voltants en les poques hores que teníem lliures, ens va ensenyar una cançó que començava com el títol…

Cap Nord: Aquell primer viatge

      El mateix any que va néixer TV3 i que moria la Mercè Rodoreda. El mateix any que el Ronald Reagan titllava la Unió Soviètica d’imperi del mal i es treia de la màniga la seva guerra de les galàxies. L’any que el govern espanyol nacionalitzava Rumasa. Als Estats Units s’estrenava la serie…

Istanbul: Turistes sota la pluja

        Istanbul és d’aquelles ciutats que tinc present tornar-hi algun dia.  Em sembla que això ho he escrit en més d’una entrada, no és que em repeteixi perquè em faig gran (que també), és que ho desitjo de debò. Si bé és cert que ho vam passar bé, el clima no ens…

Amsterdam: L’últim viatge de Chet Baker

                Amsterdam és Van Gogh, el diari d’Anna Frank, Johan Cruyff i l’Ajax, els seus canals, parcs i flors, els seus formatges, les bicicletes i la seva història. Amsterdam és diversitat i tolerància. Un oasi on sentir-se lliures. Llocs com els famosos coffee shops, on consumir haixix o…

Escòcia: Edimburg



        Quan vaig començar a imaginar el viatge a Escòcia, una d’aquelles escapades llargament desitjades, vaig tenir clar des del primer moment que no el podríem fer en cotxe, i no pel fet que em fes més o menys mandra conduir per l’esquerra, sinó perquè en aquella època la meva fila es…

Nàpols: Xivarri i desordre en harmonia

             Durant una setmana de fa no sé quants anys, vaig tenir la sort de poder gaudir d’un esmorzar diari davant d’una vidriera immensa que em mostrava la badia de Nàpols amb el Vesuvi de fons. Una vista extraordinària que cada dia em deixava meravellat i em feia seure a…

Quebec: Je me souviens

      Aquest quadern viatger no sempre ha estat un dietari d’instants viscuts, tot té el seu procés, la seva evolució i, en aquest cas, va arribar el dia que vaig decidir que viatjar amb la càmera de vídeo creient-me un reporter de Globe Trekker provocava situacions incòmodes a la meva dona primer i…

Lisboa: Pessoa, saudade i conversa

        Lisboa, una ciutat amb una llum diferent i oberta al mar que potser per la tendència que tenim els catalans a mirar cap a munt no hem valorat ni apreciat prou.       El barri del Castell de Sao Jorge, amb carrers que s’enfilen entre cases modestes, tallers i tavernes. El…

Nova York II: Un Comte a la cua

       De ben segur que coneixeu algú que en tornar de qualsevol viatge, a més d’explicar fil per randa el dia a dia viscut com un fet únic i diferent del que hem fet la resta, no se n’estarà de comentar que van tenir un guia diferent i exclusiu que els va portar…

Praga: Kundera, Binoche, Sigicova…

      D’ençà de fa pocs anys, la meva afició per la literatura de viatges ha anat creixent i, sense adonar-me, les lleixes de l’estudi dedicades a aquest gènere es van omplint. No ha estat una afició premeditada sinó més aviat la suma ineludible de tres passions: viatjar, llegir i escriure. L’interès per aquest gènere…

Cracòvia: Aquell carrer i aquella plaça

           Vaig visitar Polònia en un d’aquells viatges de feina on trèiem a passejar els metges, ja sabeu, els que no paguen ni el cafè… ni les cerveses.
      Dels quatre dies que vàrem passar a Varsòvia presumptament consagrats a la ciència, un el vam dedicar per fer una escapada a Cracòvia…

Londres: Alarma a mitja nit


       Quan era una mica més jove, és a dir, finals dels setanta, tenia un professor d’anglès (el professor Paloma) que era tan apassionat de la capital anglesa que sempre ens deia: “Encara no heu anat mai a Londres? Heu de dir als pares que us hi portin. Un no pot passar…

Estocolm: Una ciutat per tornar-hi

      Sempre he volgut tornar a Estocolm, i no tant pel fet que em va agradar molt ni per veure els canvis que s’han pogut produir a la capital sueca, sinó perquè sempre he pensat que la percepció dels llocs varia força amb el pas del temps. Ens mirem al mirall i ens…

Berlín: Una ciutat diferent

        
A “Travels with Charley”, un llibre poc conegut però brillant de John Steinbeck, l’autor nord-americà escriu: “El que jo escric aquí és cert fins que algú altre passi per aquesta ruta i reordeni el món a la seva manera”. Aquesta frase em va perfecte per parlar de Berlín. Una ciutat que…

Sarajevo: el que mai s’ha reconstruït

        No fa gaire, o potser sí, perquè el temps fa temps que se m’escapa massa de pressa, l’atzar em va posar al davant d’una persona tan apassionada per la defensa dels drets humans que va decidir ja fa molts anys aprofitar la seva formació acadèmica per implicar-s’hi fins a on la…

Hamburg: Beatles i putes

        Visitar Hamburg no formava part de la ruta de tornada que vam fer durant quasi un mes per terres nòrdiques. Teníem prevista una aturada a Lubeck, però finalment vam decidir fer nit a Hamburg, a la llavors República Federal d’Alemanya, per allò de la relació de la ciutat amb els Beatles;…

Copenhaguen: l’Educació

He tingut la gran sort de visitar diverses vegades la capital danesa, i dic sort pel fet que tres van ser per feina i, per tant, amb tot pagat, i alhora perquè Dinamarca és un país que admiro i estimo i on el meu caràcter i les meves dèries vers l’educació sempre s’emmirallen i on…

Senegal: Amb “l’avi” a Gorée

A tres quilòmetres de la costa de Dakar hi ha l’illa de Gorée, que com altres punts concrets de la costa oest africana, va ser un dels principals ports d’embarcament des d’on Holanda, França i Anglaterra van explotar el comerç d’esclaus mitjançant el qual, en poc més de dos-cents anys uns vint milions d’africans van…

Nova York: El desencís del Blue Note

      A pocs metres de Washington Square, la plaça on el Billie Cristal i la Meg Ryan s’acomiaden després del viatge que han fet plegats des de la universitat de Chicago, i a cinc minuts de Grove amb Bedford Street, on vivien la Rachel, la Monica, el Chandler i el Joey, hi ha…

Xina: Wuhan

      El viatge a Xina sempre serà únic i irrepetible. No va ser un viatge turístic ni professional. Va ser EL VIATGE, en majúscules. El viatge on la nostra vida es va capgirar per a millorar en tots els viaranys vitals. El viatge on vàrem tocar la felicitat amb tots els dits, amb…

Jerusalem: La fotografia maleïda

     De tots els instants mai fotografiats que vaig rescatant dels quaderns de viatge, n’hi ha un de diferent de la resta. Bàsicament perquè aquest sí que neix d’una fotografia. Una fotografia però, que va ser víctima d’una maledicció, desconec si divina. Aquest instant que vaig intentar fotografiar el vaig viure al que diuen…

Sant Petersburg: Un hotel sense aigua calenta

     Vaig visitar Sant Petersburg l’any 2002, i me n’adono ara que estic revisant tot l’escrit al llarg dels anys per donar llum a aquests “instants mai fotografiats”, que de l’antiga Leningrad no vaig escriure pràcticament res. Llegeixo una breu referència a l’Ermitage, una petita descripció del poc trànsit de la ciutat i de…

Marràqueix: Un teatre sense butaques

      Tots tenim els nostres destins preferits, cultures que ens fascinen més o menys, paisatges que ens captiven i enamoren, ciutats on ens agradaria passar-hi temporades, racons on voldríem restar-hi d’amagats de tot i de tothom. Jo en puc fer una llista extensa, però de ben segur que en aquesta mai hi trobareu…

Austràlia: Una posta de sol diferent

      Un viatge a Austràlia sempre té quelcom d’especial, i no ho dic per ganes de fer prosa poètica, ho dic perquè està molt lluny, està massa lluny i, per tant, anar-hi des de Catalunya el converteix en un viatge diferent de la resta. Surts de casa un divendres a la tarda, i…