Vint minuts

Una de les experiències més fascinants que es poden viure a la ciutat de Barcelona, és fer una ruta hospitalària. No he enfollit, ho dic seriosament. Aquesta ruta jo la faig sovint, (per motius professionals, per sort per mi… o no) i el dia que faig coincidir, el centre mèdic Teknon i després baixo fins a l’Hospital del Mar tinc la impressió que he visitat, no dues ciutats diferents, sinó, dos països diferents. Vint minuts en cotxe, només vint minuts separen dos móns aparentment idèntics en el continent, però tan diferents en el contingut. Els hospitals son un mirall extraordinari de la realitat que ens envolta. I no sé, si perquè soc molt observador, o perquè em convé un canvi de feina, a mi em fascina la dissemblança que hi ha en uns edificis que en principi serveixen pel mateix.

Pels passadissos tranquils de la Teknon s’hi passegen senyores carregades de silicona per diferents parts del cos, i de bótox per la cara. Pels de l’hospital del Mar s’hi veuen senyores carregades de fills i la vida marcada a la cara. A la porta de la Teknon hi ha senyors amb corbata i el cabell ben pentinat que fumen i parlen pel mòbil. A la porta del Mar, hi ha famílies senceres que fumen i parlen en veu alta entre ells. A la Teknon s’hi veuen abrics de pell. Al Mar alguns hi arriben amb la pell per abric. Al pàrquing de la Teknon hi ha més d’un Porsche. Al Pàrquing del Mar hi ha un munt de furgonetes. A la Teknon s’hi fan activitats culturals. Al Mar hi ha una colla de mediadors culturals. A la cafeteria de la Teknon no accepten canvi de bitllets de 500€ (així ho diu a la caixa!). A la cafeteria del Mar, et diuen si no tens res més petit quan pagues amb un bitllet de 20€. A la Teknon s’hi parla català, castellà, i anglès. Al Mar, s’hi escolta català, castellà, amazic, bengalí, paixtu, panjabi, quítxua, romanès, urdú, xinès i prop d’un centenar de llengües. A la Teknon hi ha infantes que porten fills al món. Al Mar hi arriben infants d’arreu del món.

Seria molt literari, dir que la Teknon representa una Catalunya artificial, i l’hospital del Mar la Catalunya de veritat, o a l’inrevés en funció de la tendència política de cadascú. Però el cert, és que el nostre és un país divers, i els vint minuts que separen un hospital de l’altre, formen part d’una mateixa ciutat, d’un mateix país, d’una mateixa realitat.