L’esclavitud moderna

      Submergits com estem entre les nostres crisis econòmiques o personals i, sobretot, en el nostre procés col·lectiu, és bo que de tant en tant alcem el cap i fem una ullada al món. Un món cada dia més petit que s’omple la boca amb la paraula globalització però on encara és present l’esclavitud.



Sí, ho heu llegit bé: L’Esclavitud.



Avui dia, per inversemblant que us pugui semblar, hi ha persones que viuen en condicions d’esclavitud a tot el món. L’esclavitud s’oculta en fàbriques, granges i, a porta tancada, en llars i altres llocs, en ciutats i pobles de les nacions més riques i més pobres del món.



Es calcula que prop de 30 milions de persones viuen en condicions d’esclavitud a tot al món.
 Més que en cap moment en la història. Hi ha més persones en condicions d’esclavitud avui que la quantitat total de persones que es van emportar de l’Àfrica a Amèrica en el vast comerç transatlàntic d’esclaus entre els segles XVII i XIX.



La majoria de les persones que són víctimes de l’esclavitud avui, tenen entre 18 i 24 anys però 
poden tenir fins a cinc o sis anys; nens a qui se’ls va robar la infantesa. Adolescents que busquen una vida millor poden quedar atrapats en un treball lluny de la seva llar que es torna un malson.



L’esclavitud moderna és rendible, ja que genera guanys d’almenys 32.000 milions de dòlars per any, més que el producte combinat d’Islàndia, Nicaragua, Rwanda o Mongòlia. I no és només un problema de països llunyans i pobres: gairebé la meitat del total, es calcula que 15.500 milions de dòlars, es produeix en països rics i industrialitzats.



esclavitudS’utilitzen esclaus en la producció d’almenys 122 productes en 58 països de tot el món. Diamants d’Àfrica, maons de Brasil o llagostins d’Àsia Sud-oriental, són productes que se solen produir amb treball d’esclaus. A tot el món, moltes persones són obligades a treballar mitjançant amenaces de violència a canvi d’una remuneració mínima o nul·la, per produir coses que fem servir cada dia.

No escric això, per remoure consciencies, cadascú fa el que vol amb la seva, però no puc acabar de parlar de l’esclavitud sense fer una referència a Qatar. Al país més ric del món milers de persones treballen en condicions pròpies d’un altre segle. La majoria dels treballadors migrats empleats en el sector de la construcció de Qatar es troba en estat de semi esclavitud.



Són exposats a jornades laborals interminables els set dies de la setmana, treballant sense descans sota temperatures que poden arribar als 50 graus a l’estiu, viuen en condicions infrahumanes, pateixen l’impagament dels seus salaris, veuen confiscats els seus passaports i no tenen ni tan sols el dret a marxar del país quan ho decideixin.



Mentrestant, aquí, un club (el meu) que és orgull per no sé quins valors, llueix el nom d’aquest país a la seva samarreta; i pitjor encara, són molts els que amb l’excusa que la segona samarreta és la nostra senyera, no tenen el més mínim pudor, en lluí cofois el nom d’un país que menysprea la vida humana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *