Nova York II: Un Comte a la cua

       fp_3572521_cattrall_parker_nyc_090809De ben segur que coneixeu algú que en tornar de qualsevol viatge, a més d’explicar fil per randa el dia a dia viscut com un fet únic i diferent del que hem fet la resta, no se n’estarà de comentar que van tenir un guia diferent i exclusiu que els va portar a llocs allunyats de les masses i  van poder dinar, comprar o fer una copa en el local més autentic i menys conegut pels forans.

      Són els mateixos que si visiten Nova York, no tingueu cap dubte que us explicaran que s’han creuat pel carrer o han fet un cafè al costat d’alguna celebritat. És curiós, perquè la possibilitat de veure celebritats del món del cinema en principi és molt més alta a Los Angeles, però NY té aquell punt que la fa la ciutat cool per excel·lència i fa com més guai tornar explicant que ens hem trobat amb alguna celebrity.

      Al llarg dels anys he conegut gent que m’ha explicat que va fer un cafè al costat del Harrison Ford, que s’han creuat pel carrer amb el Woody Allen (aquest és un clàssic), que van dinar al mateix restaurant que l’Sting o el cas d’una que m’explicava que s’havia trobat amb la Carrie.

-La Carrie? La Sissy Spacek?

-Com?, no, la Carrie Bradshaw de Sex in NY!

-Vols dir la Sara Jessica Parker…

-Ai, no sé… la Carrie!

      Posats a confondre la persona amb el personatge, en una de les meves visites a NY no me’n vaig estar d’anar molt atent per veure si em trobava la Samantha i no pas la Kim Cattrall, no cal que us expliqui amb quines perverses fantasies de viure amb la primera.

      Una altra vegada, uns dies abans de marxar vaig llegir no sé a on, que la Natalie Portman acostumava a córrer cada dia per Central Park, i com que vaig decidir posar les meves Asics a la maleta amb la intenció de fer milles pel parc central, des de el primer dia, noia amb quí em creuava, noia que imaginava que era la Portman. Dic imaginava perquè al mes de desembre i de bon mati, per NY cal córrer tapat sense deixar res a l’aire i només les formes del cos i la roba ajustada et donen pistes de quin gènere s’amaga sota la gorra, el buf i les ulleres. Per fer-ho més interessant, els runners de Nova York tenen l’agradable costum de saludar quan et vas creuant. Em vaig creuar amb la Portman i em va fer un good morning amb la mà? Vés a saber, potser estava passant els nadals a Barcelona!

     La realitat però, és que si bé les celebritats són gent real i és cert que ens les podem trobar, jo no n’he vist mai cap; deu ser perquè a casa viatgem al nostre aire i no ens deixem acompanyar per aquests guies que sembla que alguns troben en exclusiva, i que fan rutes úniques que ningú ha trepitjat mai, tal com si fos la selva de l’amazonia.

5thaveapplestore      Però que no hagi vist mai celebritats no vol dir que no em trobi gent més o menys coneguda, i entrar a la botiga Apple de la cinquena avinguda i veure “un grande de España” fent cua per pagar, creieu-me que pot superar amb escreix l’emoció de veure l’Indiana Jones per Times Square.

     

   

      El Senyor Javier Godó, Comte de Godó, amb el seu cap alçat i torçat fent una cua força llarga per pagar darrere la xusma! No m’ho podia creure! Com podia ser que aquest home tan poderós a casa nostra no anés acompanyat dels seus serfs més fidels? Vaig cercar a dreta i esquerra cercant el serf més veterà del Comte, en Lluís Foix, però no hi era, i això que vaig mirar fins i tot a terra per si anava llepant per on caminava; vaig seguir mirant per si els altres serfs il·lustres eren pel darrere, potser ajupits en senyal de respecte, però no, el Màrius Carol o el Josep Cuní tampoc hi eren. El Comte de Godó, a Nova York, és un mindundi com tots nosaltres que ha de fer cua a la botiga de la poma mossegada. L’hotel segur que era millor que el nostre, potser té apartament i tot, però a can Jobs, a fer cua com tot Déu!

      No em vaig trobar ni la Samantha, ni la Portman, ni la Pfeiffer, però no us podeu imaginar com vam riure en veure “un grande” tan petit entre yankis.

© 2015 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *