Quebec: Je me souviens

Quebec-City-Canada

      Aquest quadern viatger no sempre ha estat un dietari d’instants viscuts, tot té el seu procés, la seva evolució i, en aquest cas, va arribar el dia que vaig decidir que viatjar amb la càmera de vídeo creient-me un reporter de Globe Trekker provocava situacions incòmodes a la meva dona primer i anys més tard a la nostra filla, quan es trobaven parlant soles perquè jo m’havia aturat a fer un pla, un contraplà o un escombrat de vés a saber què, o directament deixaven de veure’m quan de sobte em sentia posseït pel meu tarannà artístic i volia filmar allò que segur que no faria cap turista. Així que, a poc a poc el quadern va anar guanyant pes per damunt de la càmera de vídeo i, un dia, en un viatge concret, vaig dir prou, la càmera es quedava a casa. Per què no ho vaig fer abans… Quin plaer badar per les ciutats sense pensar a cercar plans originals! El quadern també hi és, però aquest no em fa aturar, ni perdrem el fet de compartir una posta de sol o qualsevol altre moment amb la família. Només quan ens aturem a fer una cervesa, un cafè, a dinar o sopar, quan agafem un tren o un vaixell i, sobretot, quan la nit cau i ens refugiem a l’hotel, llavors trec el meu quadern viatger i gaudeixo omplint-lo sense presses ni pretensions.

      Quan vam viatjar a Canada encara tenia més força la imatge que la paraula escrita, i el poc que hi vaig anotar és lluny del que ara m’agrada fer i del que per mi representa escriure sobre viatges; però aquell país em va agradar tant que no me’n puc estar de dedicar-li un post al meu blog. I si he de ser sincer del tot, us diré que fa pocs dies va arribar a casa una postal per la meva filla que venia del Quebec, on una amiga hi està fent una estada per aprendre francès. I ja hi som! La meva punyetera enyorança per retornar a llocs que m’han encantat es va fer present.

    Això és el que vaig escriure en el que llavors era una llibreta amb menys encant que l’actual quadern. No hi vaig escriure anècdotes i es denota que encara no havia llegit els mestres de la literatura de viatge; tanmateix, tenint en compte el que estem vivim a Catalunya no he pogut evitar somriure en llegir-les de nou. Tinc la meva pròpia hemeroteca! Ho copio tal qual ho vaig escriure el 1993.

“La ciutat de Quebec té una àrea històrica que està dividida en dues parts principals, una coneguda com la ciutat alta, i l’altra, la ciutat baixa, situada davant del riu Sant Llorenç. La part alta està estratègicament localitzada al cim d’una immensa muntanya i molt a prop d’uns penya-segats. Això, per tal de fer-la de difícil accés a possibles invasors. A més, es troba protegida per unes imponents fortificacions de gran alçada. Així, l’exèrcit i govern francès va poder romandre amb el control de la ciutat. Molts dels descendents d’aquests francesos són els quebequesos que actualment donen vida al Quebec Històric. Les dues parts de la ciutat es troben interconnectades per unes costerudes escales i per un funicular. Cada àrea de la ciutat té la seva pròpia personalitat i atractius turístics.

Si bé a Montreal escoltar l’anglès no ha estat un fet insòlit, a la ciutat de Quebec només escoltem francès, l’única llengua oficial a la província. Els ciutadans agraeixen força que t’hi dirigeixis en francès i així ho fem.

Quebec_License_Plate1

Com sempre i des de sempre, quan em pregunten d’on som: “Nous sommes Catalans”. No ens enganyem, darrere d’aquesta frase m’ha tocat explicar què és Catalunya i on estem ubicats, amb el meu francès una mica rovellat, però tot sigui per fer país. Confesso que en un país on el sentiment independentista és força viu, i on fins i tot a la matrícula dels cotxes hi porten escrit el seu sentiment de pertinença: Je me souviens”, estava convençut que els quebécóis sabrien alguna cosa més de Catalunya. Quan dius Barcelona tothom et diu: “Ah! Les jeux olympiques de l’an dernier”. Però Catalunya no ho acaben d’unir al nom de la seva capital. Tenim molta feina a fer!

Aquí es parla d’un proper referèndum d’autodeterminació en un termini d’un parell anys. Ha de ser interessant viure en un país com Canada, on a més de respectar la llengua pròpia i que el Quebec és una nació, respectin els anhels democràtics de llibertat. Canada versus Espanya. És clar que aquí tenen un partit que va per feina com és el partit Québécois i sembla que això de l’autoodi no existeix.

quebec_city_old_quebec_narrow_streetsQuebec és una ciutat europea cent per cent sense sortir d’Amèrica. Terrasses, cafès, petites botigues d’artesans, i els restaurants, evidentment, amb cuina francesa. La ciutat antiga amb la plaça d’armes, el Chateux Frontenac, el passeig de la terrassa Dufferin o la promenade dels Gouverneurs. És una ciutat preciosa, de conte, i per aquelles coses de l’atzar hem tingut la sort de coincidir amb un festival medieval que no té res a veure amb els que es comencen a veure al nostre país. Aquest és un veritable plató cinematogràfic amb centenars d’actors i actrius fent vida de mercat o amb baralles i duels a espasa, talment com si la ciutat hagués retrocedit a una època que per raons òbvies va viure França però no pas el Quebec”.

“Tornar-hi algun dia a l’hivern estaria bé”.

Nota de l’autor: aquest viatge a l’hivern segueix pendent. Si mai el puc fer, Quebec tindrà els Instants mai fotografiats que es mereixen al meu Quadern Viatger.

© 2015 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *