Nova York III: La curiosa i desconeguda història de John Randel Jr.



image



       A Central Park, més o menys a l’alçada imaginaria on hauria estat la cantonada del carrer 65 i la Sisena Avinguda hi ha un pern que el topògraf John Randel Jr. va utilitzar a principis del segle XIX a l’illa de Manhattan per establir els nodes o punts d’intersecció que permetrien definir la famosa quadrícula de carrers que avui caracteritza la ciutat de Nova York.



No em pregunteu per què, però des de la primera vegada que vaig trepitjar Nova York, sempre em vaig preguntar el com i el quan aquella ciutat havia estat dissenyada tan perfectament quadriculada. Qui era el Cerdà de Nova York i per què pràcticament no en deien res ni les guies escrites, ni en sabien res els guies turístics amb qui havia parlat. Com podia ser que al segle XIX aquella gent ja hagueren imaginat uns carrers que molts anys més tard suportarien un transit infernal i una aglomeració de gent que llavors no podien ni imaginar perquè poc devien pensar que creixerien amunt.

Us pot semblar que aquest post d’avui és molt tècnic, poc personal i desafina amb aquest Quadern Viatger, però no és així; un servidor quan viatja té tendència a la curiositat en molts estrats, i ja a la segona visita a NY, vaig anotar al quadern en majúscules i un parell d’interrogants: “cercar informació quadricula NY”.  Se’m va despertar un curiós interès pel tema i vaig començar a cercar bibliografia, però el poc que hi havia era en anglès, amb la qual cosa hi vaig dedicar tant de temps que el que en principi era curiositat del qui va acabar sent entusiasme pèl com. 

El responsable del dibuix de Manhattan va ser un topògraf que no superava els vint anys quan va començar la seva feina. Aquest jove obsessionat per la feina per la qual havia estat contractat va dedicar deu anys de la seva vida a fer més de 1.500 túmuls de pedra o estaques metàl·liques en els llocs més inversemblants de l’illa de Manhattan amb paciència i meticulositat. Es deia John Randel Jr. I per aquelles inquietants vicissituds de la història no és precisament una figura gaire coneguda.



Avui dia, observem la forma urbana de Nova York, els seus grans carrers i avingudes al costat dels seus immensos gratacels i ho considerem com una cosa normal, una part habitual de la percepció de la ciutat. És un espai pintoresc, una mica sorprenent, al qual no li prestem la deguda atenció en el que es refereix a entendre quina pot haver estat la seva història. És sorprenent com de familiar ens és Nova York des de la primera vegada que la visitem. I és que coneixem la ciutat a través d’innombrables pel·lícules i narracions de tot tipus que no permeten distingir molt clarament unes parts d’altres però que si tenen una empremta molt característica. I, molt menys, entendre quin ha estat el seu origen i em sembla interessant i alhora fascinant conèixer la història de les raons i decisions que van portar a produir aquest meravellós artefacte col·lectiu que és avui la ciutat de Nova York.



La famosa retícula de Manhattan va ser el resultat d’un projecte urbanístic específic: el Commisioners Map of the City of New York de 1807, plantejat prèviament com a idea per primera vegada deu anys abans. Era un document tècnic que es va aprovar després en la legislatura de l’estat amb l’objectiu de realitzar un desenvolupament ordenat de l’ocupació urbana de l’illa de Manhattan, situada en un espai geogràfic privilegiat a la costa del Nord-est dels Estats Units.

 D’entrada, aquella trama urbanística va ser una iniciativa que va obtenir una oposició social ferotge; sobretot de grangers i propietaris assentats en les proximitats de la ciutat consolidada, que es manifestarien i lluitarien organitzats i recolzats per diverses coalicions polítiques. En aquell any de 1807, la legislatura de l’estat de Nova York nomenava una comissió per a escometre la ingent tasca de quadricular l’illa. Un equip polític i tècnic que estaria presidida pel governador, Morris i secundada per l’advocat, Rutherford i el topògraf de l’estat, Simeon de Witt. A aquells homes se’ls va atorgar el poder per decidir com desplegar la forma convenient dels carrers, de tal manera que s’evités el que en aquells moments era una preocupació fonamental, la insalubritat de l’aire en els carrerons i els recintes irregulars construïts amb anterioritat a la part ja consolidada de la ciutat. La tasca es concretava en garantir una disposició ordenada, especialment sana, de l’edificació i la garantia d’accessibilitat universal als habitants de la futura urb.

Aquesta comissió comptaria per realitzar la tasca amb l’ajuda del topògraf John Randel Jr. al qual contractarien com a executor tècnic subsidiari. Per definir el pla van seguir els models fundacionals establerts en altres ciutats de colonització establertes a la costa est del gran país americà. Com la capital Washington i Savanah més al sud. Els comissionats del projecte es van plantejar per a l’expansió de Nova York una solució força pràctica i simple, la malla igualitària i indiscriminada d’illes rectangulars traçades amb directrius perpendiculars, és a dir a 90 graus. La quadrícula de Nova York és una retícula ortogonal rectangular de 2.000 illes que s’estén sobre una superfície total de 4.600 hectàrees. Les illes mesuren aproximadament 60 per 250 metres o 15.000 metres quadrats.



140504_Codex99_Randel_detail

      Un cop dissenyada aquella proposta urbana tan precisa, el problema era com establir sobre el terreny la seva característica forma. Ja des del principi, la proposta va ser intensament qüestionada per la seva inflexibilitat teòrica. Una de les primeres crítiques es recolzava en l’argument de la inadaptació a la variable topografia del lloc. Va ser l’argument d’un dels propietaris propers a la ciutat en la seva demanda judicial per paralitzar els treballs que van començar als afores de la llavors ciutat. Aquell terratinent raonaria que els promotors de la idea reduïen la superfície terrestre a un pla ideal en la seva alienació mental. Segons la seva explicació, en el disseny per a la transformació d’aquesta superfície teòrica, les variacions del terreny no havien estat tingudes en compte i això suposaria que la idiosincràsia natural, formada pels penya-segats costaners, els petits pujols, els cursos d’aigua, boscos i roques, seria destruïda irremissiblement. Òbviament, un sostenible precursor, la idealització del medi ambient ignora les increïbles i extensives transformacions que ha experimentat el territori al llarg de la història de la humanitat.



Al final, la potent expansió que la ciutat va a experimentar durant el segle XIX, com a conseqüència de la forta immigració europea, faria que totes aquestes objeccions desapareguessin i fossin envestides per la força de les necessitats. La ingent riquesa especulativa generada actuaria com un bàlsam que relaxaria tot aquell procés transformador cap a la urbanització d’un territori agrícola proper. I després, l’ocupació extensiva de l’espai natural que existia en aquella illa i els seus voltants fins a conformar una densa regió metropolitana que supera avui els 23 milions d’habitants.



John Randel Jr. era un enginyer i topògraf amb fama de gran precisió tècnica, i a ell, la comissió li encomanaria la missió de realitzar un detallat estudi del territori de l’illa situat al nord de la ciutat. Alhora, se li encarregava la comesa d’establir el disseny dibuixat que es volia superposar sobre el terreny així com la construcció sobre el terreny de les marques que facilitarien l’establiment dels eixos dels futurs carrers i avingudes. En la majoria dels casos, serien túmuls de pedra apilats en els punts d’intersecció dels eixos dels carrers i avingudes. En altres, perns de ferro clavats a la roca granítica que constitueix el substrat de la ciutat. 

Segons explica Marguerite Holloway, autora de l’únic llibre dedicat a aquest personatge, The Measure of Manhattan, Randel era una persona molt dotada per a les matemàtiques i, especialment per a la transcripció geomètrica dels seus càlculs i mesuraments. Aquell jove topògraf hauria imaginat al seu cap com podria ser aquella ciutat a la qual estava donant una definició espacial. Tot aquell procés que duraria més d’una dècada el va transcriure en 45 quaderns de camp, en els quals anotava les seves impressions i esforços per documentar la realitat geogràfica que visitava amb precisió i continuïtat.



Durant els llargs anys de treball topogràfic, Randel patiria nombroses agressions, detencions i demandes dels propietaris de les terres que visitava en compliment de la tasca encomanada. Alhora, va haver de corregir les tergiversacions i canvis realitzats sobre els perns ja ubicats, als quals els propietaris intentaven modificar i recol·locar en benefici propi.



140609_CentralParkNY

Cal dir que Central Park (probablement un dels espais on la recerca dels perns ha estat més intensa per raons òbvies) no formava part de la trama imaginada per Randel i va ser el paisatgista Frederick Law Olmsted, que dissenyaria aquest impressionant parc el 1852 junt amb l’arquitecte Calvert Vaux, després de guanyar tots dos, el concurs convocat a l’efecte per la municipalitat.



     

     John Randel Jr. va acabar i presentar la seva espectacular tasca el 1811 i la recerca dels perns que va anar clavant al llarg de tota l’illa s’han convertit en motiu d’estudi d’uns pocs entusiastes que han estudiat minuciosament els vells mapes de Randel on els ubicava. Fins ara només el pern de Central Park ha estat identificat oficialment com un del que va clavar en Randel.


Molts segueixen cercant els perns que en John Randel va clavar per dissenyar la ciutat al llarg de deu anys en el que s’ha convertit en una curiosa afició i no només per especialistes. Pot semblar que cada molècula de Manhattan ja ha estat descobert i analitzada, però és fàcil passar per alt un tros de metall que és un fragment de la història. A Nova York mai trobaran vestigis romans o grecs, però no per això cal repetir allò tant d’europeus arrogants que els americans no tenen història. És menys llunyana, i sembla que fos ahir, però n’hi ha una i pot ser tan apassionant com la de qualsevol època en qualsevol racó del món. 

© 2015 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *