Alsàcia: Bellesa i serenor entre vinyes

6

      Feia temps que volia gaudir d’un slow travel portat a la seva màxima expressió. Si bé el fet de viatjar sempre per lliure ja et permet d’experimentar en la vida lenta lluny de la vida diària, de la vida real; els destins triats, els espais visitats, els camins trepitjats, no sempre ho permeten perquè el món fa temps que s’ha fet petit i no sóc l’únic a qui agrada allunyar-se de casa de tant en tant.

Podria explicar que fa força temps que segueixo i llegeixo tot el referent al moviment slow i cada dia en sóc més prosèlit. Podria explicar que fa una temporada que estic enganxat i enlluernat en la figura del Michael de Montaigne i la seva obra, qui de ben segur avui dia seria un entusiasta del moviment slow. Per Montaigne la lentitud obria el camí a la saviesa i a un esperit de moderació, i alhora, del viatjar en deia que era un exercici profitós on l’ànima adquireix una excitació constant i el cos no hi és ni ociós ni treballat i aquesta agitació moderada el manté enjòlit.

Però la realitat és que ni pretendre ser adepte a un moviment ni la lectura dels “Assaigs” van propiciar fer realitat un slow travel. El viatge a Alsàcia va néixer des de les presses i la improvisació per la necessitat vital i urgent de fer una desconnexió quasi total després d’un any d’un esgotament psíquic, físic i, sobretot, emocional, massa intens.

Calia agafar el cotxe i fer via per desactivar la ment en la lentitud d’entorns desconeguts. Ni reflexió, ni acceptació, ni procés de dol, només conduir primer, caminar després. Badar, contemplar, embadalir-se i adelitar-se del paisatge a pas lent. Encallar-nos pel pur plaer de fer-ho sense que ningú ni res ens apressi. Resseguir el mapa per trobar el camí, però que sigui la mateix natura la que et convidi a aturar-se per esguardar-la, olorar-la i tocar-la.2

Un cotxe, un mapa, el quadern viatger i set dies per veure una zona que els que van organitzats en grup veuen en un parell de dies.

Set dies per gaudir d’Alsàcia, una terra que no estar atapeïda pel turisme i el que hi ha és majoritàriament del país. Una terra amb gent amable i afable que trenca tòpics de l’opinió que alguns tenen dels habitants del país veí, i alhora amb un important sentiment de pertinença a una terra amb identitat i llengua pròpia.

A Colmar hi vàrem establir el camp base, una ciutat preciosa i petita, ciutat natal de l’escultor de l’estàtua de la llibertat, capital de l’Alt Rin i que està considerada com la més alsaciana de les ciutats d’Alsàcia. I quan comença a fosquejar, Colmar es torna encara més bella. S’encenen els llums dels fanals i les garlandes farcides de petits llums donen una imatge quasi màgica del lloc; les terrasses s’omplen de gent, l’aigua de la Petita Venècia reflecteix els llums de les cases i els carrers tenen un nou ambient encara més pausat.

Però també Riquewihr, Eguisheim, Kaysersberg, Ribeauville… conviden a la lentitud. Carrers que semblen aturats al segle XV i que et fan creure que de sobte has entrat en un conte. Pobles que conviden a seure i gaudir de la combinació d’un Brètzel amb el seu regust salat i un Riesling, d’un perfum afruitat intents i una picant acidesa fresca, dos productes de la zona que, sorprenentment, fan un maridatge exquisit.

7

Una terra banyada de vinyes on el vi sempre és protagonista com a mitja de vida pels autòctons, com a font de vida pels que es deixen seduir per alguns dels blancs més apreciats arreu del món. No en va, a la regió d’Alsàcia hi ha més de mil bodegues on treballen amb les varietats de Riesling, Pinot blanc, Pinot gris, Pinot noir, Sylvaner i Gewürztraminer.

L’entorn dels pobles és tan encisador i asserenat que oblides que la seva gent treballa a la vinya i te’ls imagines vivint de la lentitud permanent fruint de la vida contemplativa.

Alsàcia, un terra amb encant i gent agradable que convida a assaborir-la amb calma… Slow travel, slow life

 

 

© 2016 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *