“El Pelegrinatge Insòlit de Harold Fry”

Quan Harold Fry surt de casa un matí per tirar una carta a la bústia, no se li acudeix que està a punt d’iniciar un viatge a peu de més de 600 milles. En Harold viu una existència avorrida i agra amb la seva dona que li discuteix fins i tot la manera d’untar les torrades. Un dia rep una postal d’una vella amiga que fa vint anys que no veu, la Queenie Hennessy.

És un comiat: té càncer i està escrivint als amics per comunicar-ho i dir-los adéu. En Harold contesta sense pensar-hi gaire i surt al carrer per tirar la carta a la bústia, però un encontre inesperat el convenç d’anar personalment a veure la Queenie per salvar-li la vida, creuant Anglaterra de sud a nord fins a Berwick, a Escòcia.

     Vaig començar la lectura convençut que tenia entre mans una obra a l’estil de “L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra”, una novel·la magnífica, divertida i d’imaginació insuperable. Però a les poques pàgines ja vaig veure que anava errat. Estava davant d’una obra completament diferent, una obra de marcat significat simbòlic i espiritual. Compte, no parlo d’un espiritualisme religiós, aquests tinc tendència a abandonar a la segona pàgina. A “El pelegrinatge insòlit de Harold Fry”, Rachel Joyce ens ha obsequiat amb un text intens que incideix en el nostre deshumanitzat comportament amb aquells als que diem que estimem, i alhora un al·legat contra la tecnologia de la comunicació que no fa sinó allunyar-nos cada vegada més dels més propers, ja siguin amics o familiars. El protagonista, Harold Fry, home de temperament gris i acomodatici, anirà creixent a mesura que va deixant quilòmetres darrere seu. I aquest creixement espiritual l’anirà engrandint.

L’escriptura de Rachel Joyce és acurada i meticulosa. El seu estil, depurat al màxim, és simple, lineal i detallista. I són aquests detalls, plasmats sobretot en els aspectes dedicats a la natura, ja sigui en arbres, plantes o flors, al llarg del gran periple de Harold, els que atorguen al text aquesta característica de prosa anglesa tan determinant en els autors anglosaxons.  “El pelegrinatge insòlit de Harold Fry” és una novel·la que, un cop començada, no podem deixar de llegir i amb un d’aquells protagonistes que recordem durant anys. Una escriptura, en definitiva, clàssica, perfectament mesurada i amb un més que evident sabor anglès.