“Viajes con Charley”: Una lectura molt plaent

 

John Steinbeck

Viajes con Charley en busca de Estados Unidos

Traduït per: José Manuel Álvarez

Nordica Libros

 

  A la tardor de 1960, amb 58 anys i després d’escriure algunes de les millors obres de la literatura nord-americana del segle XX, Steinbeck travessava una petita crisi literària; ja no tenia aquella facilitat per trobar temes interessants i sentia que s’havia allunyat de la gent i del seu país.

«Mi plan era claro, conciso y razonable, creo yo. He viajado por diversas partes del mundo durante muchos años. En Estados Unidos vivo en Nueva York, o me voy a Chicago o a San Francisco. Pero Nueva York no es más los Estados Unidos de lo que París es Francia o Londres es Inglaterra. Así que descubrí que no conocía mi propio país”.

Aixi que es va fer preparar a mida el que avui dia en diem una autocaravana que va batejar amb el nom de Rocinante, i va sortir de casa seva a Sag Harbor, N.Y., acompanyat del Charley, el seu canitx francès amb la idea de conduir al llarg dels Estats Units. La idea era viatjar sol, romandre en campaments i reconnectar amb el país parlant amb la gent que trobava pel camí. Des de Nova York cap al nord a Maine, baixant pel Pacífic fins a la seva natal Salines Valley a Califòrnia i passant per Arizona, Texas, Nova Orleans i tornada a Nova York; més de 16.000 quilòmetres i 34 estats visitats.

Steinbeck redescobreix el seu país, però també redescobreix els seus paisans. Així aprofita les seves nombroses aturades per encetar converses amb gent de tot tipus: cambrers, grangers, camioners, pagesos… I son aquestes converses més que no pas el paisatge el que fa reflexionar Steinbeck. Parlant amb la gent se n’adona que els nord-americans sovint viuen aliens al seu entorn immediat i la seva pròpia cultura.

Hi ha una llegenda promoguda per un investigador d’aquests tan habituals als Estats Units que posa en dubte el relat del premi Nobel i qüestiona la possibilitat del trajecte. Fins i tot afirma, entre altres detalls, que Steinbeck va ser acompanyat en diverses ocasions per la seva dona i que es va prendre respirs en hotels de luxe, no només una vegada a Chicago, com l’autor explica en el llibre, sinó a més llocs. A mi, aquests que sempre tenen ganes d’espatllar-nos les grans histories que ens fan somiar em fan molta mandra. L’únic que sé en tant que apassionat de la literatura de viatges és que “Travels with Charley” és un llibre extraordinari que es llegeix sense treva i la seva lectura és una veritable delícia.

En Charley, el gos, és el gran coprotagonista del llibre. És un gos vell, de color blavós segons descriu Steinbeck, que va emmalaltir en el transcurs del viatge i es va recuperar després de rebre atenció veterinària. Com ens passa a tots els que tenim i estimem els gossos, John Steinbeck l’humanitza i el presenta com una persona dotada d’intel·ligència, sentiments, desitjos i propòsits. Dialoga amb ell, li consulta, es deixa guiar per ell o contradiu les seves intencions. Tanmateix, el gos té molt clar qui és: 

«Cuando un extraño se dirige a Charley en lenguaje de bebé, Charley le evita. Porque Charley no es un ser humano; es un perro y le gusta serlo. Se considera un perro de primera clase, y no tiene el menor deseo de ser un humano de segunda”.

“Viajes con Charley” és molt més que un llibre de viatges i Steinbeck escriu amb agudesa i humor sobre el seu país i la seva gent. L’autor sap seleccionar el que ens interessar i el que no. No explica el dia a dia a través de la carretera, sinó que va farcint la narració d’anècdotes que li inspiren reflexions sobre tot tipus de qüestions, i ho fa amb un llenguatge planer, agradable i amè i, al seu costat, el lector és testimoni dels paisatges canviants, de com la gent canvia d’un estat a un altre, de les virtuts i els defectes d’aquest complex país.

Alguns puristes dirien que no és exactament un llibre de viatges perquè no es centra en el recorregut pròpiament, sinó en el que deriva d’ell, però precisament aquesta és per mi la millor literatura de viatges, la que defuig la feixuga i repetitiva descripció i retrata la vida: sense antropologia no hi ha literatura.

Un llibre inspirador que em va fer somiar que algun dia potser faig pujar la nostra Golden Retriever en una autocaravana per fer un viatge ella i jo sols a veure si, com Steinbeck, sóc capaç d’entendre el meu país… o potser a mi mateix que també en convindria.

© 2017 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *