Un convidat inesperat

neurones

     T’ho han explicat, ho has llegit, ho has vist en algun documental, però ara l’amfitrió és algú dels teus, no estàs preparat i la negació és la primera arma per lluitar vers el que et fa por, molta por.

“Està bé, només han estat un parell d’oblits”. “Són coses de l’edat; es fa gran; jo no trobo mai les claus”. “Doncs jo sóc incapaç de recordar cap telèfon”. “Uf!, a mi em treus l’agenda i em mates; és normal”.

Són algunes de les frases fetes amb les quals has vestit l’argumentari per negar l’evidència de l’arribada d’un convidat inesperat que ningú sap d’on ve i ningú t’ha presentat.

Vist que no sabeu com actuar decidiu fer una visita a un especialista per allò de descartar i convidar el convidat a marxar fent-li veure que s’ha equivocat. Però no escoltes el que vols i apareix l’estupefacció; paraula lletja i que té aspecte de barbarisme però que és la millor per definir la situació. “Com pot ser?”. “Només han estat un parell, potser tres oblits”. “A veure… no s’ha desorientat mai, prou que ens coneix i sap qui és…”. “Aquest especialista és bo?” “I el capçalera, no ho veia això?” “Un GPS?”, “Centre de dia?” “Llei de dependència?” “Però què diu aquest home?!” “Si només hem vingut perquè la mare se’ns ha despistat una mica”. “I com diu que es diu aquest convidat?” “Quin nom més rar, deu ser estranger” “I es quedarà per sempre?”

I surts de la consulta escèptic i convençut que l’especialista ha errat, que ell no la coneix, que per unes quantes preguntes en un test que qualsevol persona gran fallaria no pot arribar a la conclusió que tot és causa d’aquest misteriós convidat que ningú ha vist arribar i ni ell sap dir com fer marxar per on hagi vingut.

La normalitat retorna durant un curt període, els dubtes s’esvaeixen i quedes convençut que el convidat ha marxat, que l’especialista s’ha equivocat. Però no… no ha marxat, només ha estat treballant a l’ombra fins que ha decidit tornar a fer-se present i, ara sí, es presenta i s’explica sense embuts: no s’ha mogut d’aquí, ha vingut a quedar-se, ha conviure íntimament amb la mare i a canviar-te la vida a tu i a tots.

No tothom se’l pren seriosament; uns es giren i segueixen fent el de sempre negant i menystenint el poder del convidat; d’altres se senten incòmodes davant la seva presència i no saben què fer; i els menys, us prepareu per encarar-ho i, intentar, sinó fer-lo marxar, ensenyar-li que els convidats han d’acceptar unes normes i no han de ser tan insensibles… De moment però, arrogant com sembla, mal educat com no amaga, no escolta; tal com et va advertir, t’està canviant la vida i fa temps que sospites que té la capacitat de sortir a passejar i entrar dins teu, dissimuladament, no per atacar la teva memòria, però si per destruir-te amb sevícia.

 

© 2012 Josep de la Casa