Un Africà entre Inuits

El africano de Groenlandia

Tété-Michel Kpomassie

Traducción de Manuel Arranz

Editorial Turner

324 páginas

 

 

 

      Tété-Michel Kpomassie va néixer el 1941, a Togo, on només va anar sis anys a l’escola d’educació primària. El seu pare, un home important al seu poble, tenia vuit esposes i 26 fills. Quan en Tété-Michel era petit va tenir una desafortunada trobada amb una serp mentre recollia cocos, caient a terra des d’un arbre. El seu pare el va portar a la selva a veure una remeiera perquè li sanés les seves lesions i aquesta ho va fer durant una cerimònia envoltada de serps; un fet que el marcaria profundament. Uns anys més tard, en Kpomassie va trobar un llibre sobre Groenlàndia a la biblioteca local. Va descobrir amb sorpresa que aquest estrany país no tenia serps ni arbres en els quals poguessin ocultar-se. Es va enamorar immediatament d’aquell país i la filosofia del poble inuit. El pensament animista d’una Àfrica encara pura, però colonial, no li resultaven satisfactòries. Així que, tan aviat com va poder es va escapar de casa amb l’única idea d’arribar a Groenlàndia, un viatge en el qual invertirà sis anys.

El continent Europeu passava per moments geopolítics convulsos, cosa que no li va impedir avançar, això sí, molt a poc a poc i sense diners. El fet que tingués facilitat amb els idiomes li va permetre anar aconseguint llocs de treball durant el camí, estalviar una mica i avançar uns quilòmetres més enllà, fins a la següent frontera. Finalment, després de sis anys, un munt de feines i d’algun benefactor a qui cau bé aquest jove africà amb inquietuds, s’embarca a Dinamarca en direcció a Groenlàndia.

Les aventures viscudes fins al moment de sortir de Dinamarca ja són un testimoni que per si sol mereix un llibre de viatges tan ple de vida com aquest. Però és quan es topa de cara amb la tempesta a l’Àrtic quan sent que comença l’aventura. Tanmateix, la il·lusió del seu projecte el manté ferm per sentir-se com un observador privilegiat que participa intensament de la vida. S’allotjarà sempre amb famílies que comparteixen amb ell el poc que tenen; àpats no sempre agradables per al paladar d’un africà, ni d’un europeu. A Groenlàndia calia menjar molt de greix per tal de suportar el fred polar i segons el togolès, el greix de foca “fa pudor a ranci” i sovint va haver de menjar carn i peix cru, o bullit sense sal ni cap ingredient. A més de la seva misèria, els inuits també compartien el seu alcohol. Aquest és, en bona mesura, el protagonista secundari que li farà canviar d’idea viatjant cap al nord de Groenlàndia: des de la seva arribada és testimoni de la forma tan insana en què l’alcoholisme s’ha instal·lat entre la bona gent, una cosa que comparteix mentre consideri que el que està fent és emborratxar-se, però del que renegarà quan cregui que es pot apoderar del seu esperit o, com dirien els habitants de Groenlàndia, de les seves ànimes, ja que consideren que l’ànima és plural.

I mentrestant, anem llegint un deliciós llibre de viatges, un sorprenent catàleg etnològic no menys objectiu que l’elaborat per qualsevol erudit, en el qual la vida social sense interrupció és el personatge principal de l’obra. El 1966 els esquimals de Groenlàndia tenien molts termes per al color blanc, però la pell negra d’un jove africà era una cosa mai vista allà. I la sorpresa augmenta quan el jove africà els explica que fa anys que viatja, fent treballs de supervivència entre un tram i un altre, per arribar per fi a les fredes terres del nord des de Togo, on d’adolescent va llegir un llibre que li va despertar el desig de veure els gels eterns i l’aurora boreal. Assistim a través dels seus ulls a la dificultat d’envellir, a les relacions de parella compartides, a jornades buides a la ciutat i de supervivència a mesura que s’endinsa en els gels del nord i la gran nit. A cada parada, la pobresa de la gent és més gran, però el seu ànim segueix sent el mateix que el del dia que es va posar en marxa a Togo. Perquè si en alguna cosa destaca Tété-Michel Kpomassie és en la gosadia.

L’aventura de Tété-Michel Kpomassie, el primer viatge que realitza i narra un jove africà a les terres de Groenlàndia, es va convertir des de la seva aparició en un relat de culte, el testimoni fascinant de dos modes de vida gairebé extints avui. I segueix commovent amb la seva narració ingènua i divertidíssima, la seva fina percepció de les afinitats entre les cultures tribals d’Àfrica i els inuits, i la seva alegria de viure, de viatjar, de conèixer.

© 2017 Josep de la Casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *