“Savis”

arroganteVan per la vida amb tanta seguretat que més d’un acaba convençut que certament estan tocats per una aura que els fa superiors. Desconeixen que és l’empatia i la vergonya i alhora tenen un sentit de l’autoestima tan elevat que els permet oferir en qualsevol tema un discurs farcit d’arrogància i mancat d’argumentació sense ni tan sols escoltar l’opinió de la resta. En saben més de tot i no erren mai en res. Sabem com s’ha de dirigir un país però mai entraran en política. Donen lliçons a entrenadors de qualsevol esport malgrat que no s’han posat mai un xandall ni per anar a comprar. Tenen la solució per qualsevol problema mundial i, sobretot, per això dels catalans. No escolten mai arguments oposats als seus. Són mestres donant consells i somriuen amb supèrbia si algú els en dona a ells. Menystenen els triomfadors i menyspreen els perdedors. La manca d’empatia els fa immunes al dolor aliè. Mestres de la insensibilitat, no hi ha matisos ni grisos, tot i tothom és igual. Mai opinen, sempre sentencien. Els agrada definir-se com a realistes per argumentar la seva superioritat i veritat absoluta. Tenen una capacitat innata per abatre la més ferma de les conviccions. El seu esperit contradictori acaba amb la paciència del més pacient. Opinen i tenen receptes per tots els mals del món però mai els demaneu fer una passa endavant, sempre s’ho miren tot des de la barrera. No mouen un dit per ningú però alliçonen com s’ha de moure. Les seves lectures sempre són les encertades i més erudites. Tot el hi surt més barat i a tot arreu els fan unes ofertes que mai veureu. Tot ho han fet abans que tu i sempre saben que han de fer els altres. Malgrat una evident sobrevaloració intel·lectual, simulen estar investits de la màxima erudició amb una seguretat que acomplexa veritables erudits. Quan topen amb algú amb més arguments sempre tenen l’última paraula i mai permeten ser qüestionats. No se’ls pot vendre res, ja sigui producte o idea, però alliçonen com s’ha de vendre. Mestres en la critica de tot i tothom, són al·lèrgics a rebre-la. El perdó junt amb la humilitat, la sensibilitat o la solidaritat no formen part del seu diccionari personal. Pateixen, es posen nerviosos i a voltes són de mal reaccionar quan veuen que la resta no pensa com ells. Si algú els mostra idees o es massa emprenedor els hi pintarà un panorama negre. Si la idea fracassa faran un somriure cínic i mai deixaran anar un: “Em sap greu”, sempre se’ls escaparà un: “Ja ho sabia”. Són ells, són elles, són “savis” i “sàvies”, són entre nosaltres i omplen  tertúlies de radio i televisió; són tan nocius que ve de gust enviar-los d’una puntada a un contenidor; malauradament, com que no són envàs, caldria llençar-los a la deixaria i fan de mal portar.