Un país que no surt als mapes

Diuen que hi ha un país on tot funciona diferent perquè tothom és igual dins la diferència. Conten que en aquest país els ciutadans són iguals parlin com parlin, pensin el què pensin, vinguin d’on vinguin, tinguin el color de pell que tinguin”.

Biblio


      M’ho va explicar ja fa un temps un avi que era assegut en un banc d’un parc proper a casa i que no vaig tornar a veure mai més. M’ho va explicar amb el desassossec de no haver sabut trobar-lo mai malgrat estar convençut que existeix. Busca’l, agafa la família i marxa d’aquí, això cada dia anirà a pitjor; s’han perdut tots els valors, tots. Em va dir amb un bri de tristesa en la seva mirada.

És un país on el respecte és un valor protegit i on el seus ciutadans s’esforcen per excel·lir en educació i seriositat en tots els camps. Una terra on estimen la cultura perquè saben que la creativitat els fa homes i dones lliures. Un lloc on la gent respon les cartes, els correus electrònics i retornen les trucades de telèfon; on t’atenen amb un somriure quan t’adreces a algú. On les empreses paguen les factures. On l’estat ajuda els emprenedors i té cura dels treballadors. Una contrada on els sindicats i els empresaris sempre es posen d’acord i s’adapten als canvis dels temps. On l’experiència i l’edat és un valor a l’empresa i els joves ben formats no marxen perquè tenen oportunitats per triar. Un país on no hi ha tertulians que ho saben tot i es passen el dia dient bajanades de tele en tele, de radio en radio. On els periodistes són imparcials, tenen opinió pròpia i no la de l’amo. On ningú presumeix de saber més que l’altre i tenir la raó absoluta. On els polítics no són professionals i per ser-ho cal haver treballat un grapat d’anys per entendre la realitat social; i si erren en la seva tasca, se’n van per la porta sense que ningú els hi hagi de dir. Un país on l’amor per la natura està tan interioritzat que no els calen sostenibles amb idees desfasades. Un lloc on sembla ser que els bancs són entitats al servei dels ciutadans. Un país on et feliciten quan t’arriba l’èxit i t’encoratgen a tornar-ho a intentar quan el fracàs és una realitat. Un país de gent senzilla on no cal tenir més que l’altre. Una societat que no coneix l’arrogància i, per tant, els metges pengen la bata a la consulta i els advocats la toga al jutjat i al carrer són gent normal que no pregonen a què es dediquen cada cinc minuts. Una terra on no entenent el concepte de ser anti res; on saben que la culpa no és sempre dels forans i on l’esport només és un acte de celebració i festa els caps de setmana. Un poble, on els maleducats i els imbècils són assenyalats i convidats a canviar d’actitud. Un país on les minories tenen veu i vot però mai pretenent imposar-se a la majoria. On totes les llengües són benvingudes com a font de riquesa cultural, però no es qüestiona que la pròpia és una i ningú la menysprea ni en vol imposar una altra, perquè en aquest país no hi tenen cabuda els intolerants que disfressats de demòcrates pretenen imposar-se des de l’odi i la mentida. Expliquen que en aquest país que no surt a cap mapa han arribat a tal nivell de cultura que la religió és un fet minoritari que es practica a la intimitat com un fet espiritual, mai com un acte polític que vol imposar-se a la resta del poble. Una societat on a ningú se li passa pel cap qüestionar que la dona és la propietària del seu cos, i ningú, i menys l’estat o la religió, no hi té res a dir; i on diuen que l’amor, no distingeix entre gèneres. Un país que no surt als mapes per la por a ser conquerits per l’arrogància, l’egoisme, la insolidaritat, la intolerància, la xenofòbia, el racisme, la demagògia i l’estupidesa humana… és a dir, per tot el que tenim aquí. Busca el país sense mapa, fes-ho per mi; mira en les llibreries de vell de qualsevol racó del món que trepitgis, diuen que existeix un llibre de viatges d’un viatger que hi va viure i en la seva lectura hi ha la resposta de com arribar-hi”.

      Ja fa molt de temps, que com l’avi que m’ho va explicar no deixo mai d’aturar-me en les llibreres de vell, sigui allà on sigui, a la recerca d’un llibre de viatges que parla d’un país que no surt als mapes. La meva biblioteca ja és plena d’aquest gènere literari de tots i cadascun dels grans viatgers que ha donat la història, de Chatwin a Theroux, però encara no he trobat aquest llibre; potser no existeix, no ho sé… Però el meu país m’ha esgotat tant que em cal creure que l’avi del parc no anava errat i podem seguir somiant, l’únic que de moment no ens han llevat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *