De llibres i contracobertes…

Tanco el llibre i llegeixo la contracoberta. No ho recordo, però juraria que és la primera vegada que llegeixo la contracoberta en acabar un llibre. El llibre és “Carrer Robadors” (Columna) i el seu autor Mathias Enard, a qui vaig descobrir amb “Zona” però em va fascinar amb “Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants.”, una novel·la que si encara no heu llegit ja feu tard, una petita joia d’un narrador extraordinari.

DESPLEGABLE_FINAL_CARRER ROBADORS_15X23.indd

      “Carrer Robadors” és diferent de les anteriors però també som davant d’una excel·lent novel·la que recomano de totes totes; estem davant d’un autor que es reinventa a cada llibre i amb encert, cosa gens fàcil. Respecte a aquesta última estic convençut que Salinger coincidiria amb mi que Mathias Enard ha creat el seu propi Holden Caulfield, en Lakhdar. La història es desenvolupa durant la primavera àrab, durant la qual, en Lakhdar, aficionat a la novel·la negra i l’àrab clàssic ens explica la seva història en una mena de road movie que l’acabarà portant a Barcelona. La llum de la Mediterrània, la religió, i el pla econòmic entre els dos continents, són presents des del primer moment en que ens endinsem en la història amb una prosa en la que l’autor crea l’atmosfera per la qual ens podem imaginar asseguts a la terrassa del Cafè Hafar observant l’Europa somiada al costat del Lakhdar i el Bassam.

      Si he començat parlant que en acabar el llibre he llegit la contracoberta és perquè no tenia intenció de fer una ressenya del llibre sinó perquè m’ha sobtat que el que he llegit al darrera no és exactament el que jo intueixo que planteja la novel·la. Una contracoberta ha de ser una petita pinzellada del que hi trobarem a dins, un lleu traç que ens doni una pista, però mai ens ha de portar a la trampa, per petita que sigui.

Què ens diu la contracoberta?:

En una Barcelona convulsa, en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de les manifestacions del 15-M, un jove marroquí busca el seu lloc en aquest món”.

      Durant dues-centes pàgines, el protagonista es mou pel Marroc i un curt període per Algesires. Només en superar les dues-centes pàgines en una novel·la de tres-centes, el protagonista arriba a Barcelona, on, ara sí, l’autor ens dibuixa a la perfecció una Barcelona que la majoria trepitgem poc i coneixem menys. Per què la tercera part del llibre agafa tot el protagonisme a la contracoberta obviant la que, al meu entendre, és la part més interessant de la novel·la?

I què hi diu a la versió original en francès?:

Lakhdar est un jeune musulman Tangérois d’à peine vingt ans, épris de liberté dans un pays qui ne la proclame pas forcément. Son souhait le plus cher est de franchir le territoire et de vivre en Europe. La vie là-bas, lui paraît plus idyllique que dans son pays natal, le Maroc. Son amitié avec Bassam, un garçon du même âge que lui, se délitera en raison des chemins différents qu’ils prendront…”

      Em sembla que no cal traduïr. Què pensen a l’editorial, que el llibre d’en Mathias Enard no té prou pes com per atraure lectors amb la mateixa contracoberta de la versió original francesa? Per què pressuposen que pot interessar més una novel·la que parla de la revolta dels indignats a la plaça Catalunya, quan aquest aspecte tot just apareix en unes poques pàgines del llibre? Que la novel·la és un joc de l’autor per unir la primavera àrab i el moviment del 15-M i aquest últim ens toca més proper? Que el que li passa a la Judit és una metàfora dels moviments alternatius? Potser sí, no en farem ara un tractat teòric, però en qualsevol cas no és ni de lluny l’essència del llibre, si més no, no en les dues terceres parts de la nove·la, insisteixo, les millors per mi.

      Des que era ben petita que a la meva filla li vaig explicar que no havia de triar els llibres per una coberta més o menys divertida o un títol més o menys encertat, sinó pel breu text que hi ha a la part del darrera. Ara em pregunto quants llibres bons s’haurà perdut per fer-me cas…

 

 

One thought on “De llibres i contracobertes…

  1. A mi també em va agradar més la primera part del llibre, i certament conicideixo que l’editorial fa un joc absurd amb la contraportada jo estaba convençut que llegiria un llibre sobre el moviment dels indignats!!!! la meva curiositat es saber si l’autor si a ve a aquetsa manipulació o no hi pot dir res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *