Tothom està igual… Tothom?

autonomo    En Jordi Autònom, assegut en una cafeteria fent temps per fer l’única visita que t’he preparada per avui, observa amb mandra com per la porta entra en Jordi Assalariat, un d’aquells coneguts amb títol d’amic per aquella tendència massa alegre a definir aixi tots el coneguts inclòs algun que altre saludat.

  En Jordi Assalariat saluda efusivament en Jordi Autònom i engega sense preàmbuls i a raig, les preguntes tòpiques i forçades inevitables en un encontre inesperat entre dos persones que fa temps que no es veuen.

    Parlen de les dones i els fills; que si el meu ja ha començat a la universitat, que si la meva encara és a batxillerat; que si pobre jovent a veure quin món es trobaran en acabar la carrera. Parlen d’amics comuns, d’aquells que fa temps que no veuen, del temps que fa que no es troben tots, de les dones dels uns i dels altres, d’aquell que es va separar i de l’altre del que fa anys no en saben res. En Jordi Autònom va mirant el rellotge preocupat per les ganes de xerrar que té en Jordi Assalariat i per la por de fer tard a l’única visita que t’he preparada avui, l’única visita que ha aconseguit aquesta setmana.

    En Jordi Assalariat demana un cafè per ell i un altre pel seu amic malgrat que aquest li fa saber que ha de marxar aviat. Vinga home!, tu rai que treballes per tu! I què, com et va? I en Jordi Autònom fa un gest estudiat d’ençà fa mesos i respon amb un lacònic: vaig fent… La crisi, oi?, ja m’ho penso, tots estem igual, això és un no viure… Tothom esta igual, nosaltres cada dia més pressió i més nervis, no sé on anirem a parar. I en Jordi Assalariat engega un discurs de la molta feina que tenen i del estres que viu cada dia, sense oblidar de posar la paraula crisi cada deu paraules per allò de quedar bé, conscient que ha preguntat però no ha deixat explicat res, no sigui que provoqui incomoditat si per casualitat l’altre es deixa anar, li parla de la realitat i descobreix que no tothom està igual. Però esteu en perill de tancar? No, no, l’empresa va molt bé, al meu sector la crisi passa de puntetes però… En Jordi Autònom ja fa temps que n’està tip d’escoltar els discursos alarmants dels que no han deixat de cobrar els més de dos mil euros mensuals i parlen del tothom està igual amb la sapiència de l’avi que ho ha vist i viscut tot, i com si no volguessin quedar-se al marge de la realitat social i volen participar de la crisi malgrat no patir-la més que per l’augment de preus però no per la manca de feina. L’empresa va bé? Et paguen cada mes? Pagues l’hipoteca?… Sí, sí, i tant!, però, ja saps, avui estem aquí i demà vés a saber… Tothom està igual. No Jordi Assalariat, no, ara mateix, ni estàs com tothom ni tothom està igual… En Jordi Autònom s’aixeca, paga el seu cafè i el del seu amic i surt de la cafeteria amb un adéu i un dóna-li records a la teva dona.

One thought on “Tothom està igual… Tothom?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *