“Antes del anochecer”

      Ahir vam fer un cine i ho vam fer amb la pel·lícula que tanca una trilogia meravellosa. Després de conèixer la Celine i el Jesse en aquell tren on van viure l’efervescència amorosa, i de veure’ls plegats de nou a Paris, el director nord-americà Richard Linklater tanca amb “Antes del anochecer” la seva obra dedicada a aquesta parella.

antes_del_anochecer_21595      Jesse (Ethan Hawke) i Celine (Julie Delpy) gaudeixen de sis setmanes de vacances a casa d’un amic a la Grècia idíl·lica de les platges turístiques. Han passat els anys i ara són pares de dues bessones; Ell és escriptor d’èxit i professor, i divorciat de la dona amb la qual va tenir un fill i del que vol estar més a prop i això motiva que es plantegi la idea de traslladar-se a Chicago. Celine, per la seva banda, no vol deixar escapar l’ocasió d’obtenir el treball de la seva vida. Els diferents punts de vista en aquestes importants decisions marcaran l’estada al Peloponès i faran que es plantegin l’amor que els va unir fa gairebé dues dècades.

      Jesse s’ha tornat més conservador, més responsable i conformista. Celine sembla no haver canviat gaire: igual de xerraire i amb la seva sensibilitat a flor de pell per qualsevol fet, per petit que sigui. L’estructura narrativa de Linklater no es diferencia en gairebé res a les anteriors parts: plans llargs, gairebé sense talls de càmera, centrats en les agudes converses mentre la parella passeja, van en cotxe amb les filles, o en la que és la seqüència més intensa de la pel·lícula, quan aprofiten el regal fet per uns amics de passar una nit en un hotel sense les bessones.

      La naturalitat… la naturalitat em sembla la millor manera d’expressar la interpretació dels actors; i si en destaco aquest detall és perquè n’estic convençut que hi ha un treball intens del Hawke i la Delpy per ajustar, més si cal, els personatges; i aquesta interpretació ens aboca a una mena de déjà vu personal. El fet que ambdós s’hagin implicat tant com per signar el guió junt amb el director no és sobrer. El ventall d’idees realistes, fresques i enginyoses, que van des del sexe, l’amor, la família, fins a arribar a la mateixa essència del que significa estar viu, fa que ens sentim totalment identificats amb els protagonistes principals. De ben segur que els que es van quedar encantats amb la primera i segona part gaudiran d’aquesta tercera. A parer meu, malgrat que la pel·lícula es pot veure sense haver vist les dues primeres, no tinc gens clar que se’n tregui el mateix suc sense conèixer el camí vital dels dos protagonistes, sense aquest déjà vu del que parlo.

      No sóc capaç de posar-hi nota perquè en sembla que és la primera vegada que escric res sobre una pel·lícula i em faria vergonya; però el que si sóc capaç de dir, és que no comparteixo l’opinió d’alguns crítics en el fet que aquesta sigui la millor de la trilogia. És excel·lent i n’he gaudit molt, però potser perquè la primera em va fascinar, “Antes del amanecer” sempre serà la meva preferida de la trilogia. 

One thought on ““Antes del anochecer”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *