La Llibertat sempre mereix unes paraules

A l’espera de la confirmació oficial, sembla ser que la premi nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, aquest dissabte tornarà a ser lliure.

Mai he estat particularment mitòman, més enllà d’un reduït grup d’escriptors que segueixo incondicionalment, i algun músic de qui espero sempre el seu últim treball. Malgrat tot, confesso que tinc debilitat i una viva admiració per la Aung San Suu Kyi. Tal és així, que a més d’estar sempre al cas de la seva situació personal, a la meva tauleta de nit hi tinc un llibre escrit per ella que sempre m’acompanya. És un recull d’articles titulat “cartas desde Birmania” que son una delícia i veritable literatura per descobrir la realitat que amaga aquest país d’extrema bellesa. Aquest llibre, no es mou mai del seu lloc al costat del llum que il•lumina les planes dels diferents llibres que m’acompanyen cada nit. Per més que d’altres venen i se’n van, aquest és l’únic que té espai en propietat, i ho és, perquè no vull oblidar que hi ha persones que mai no baixen el cap davant la injustícia, i no donen mai l’esquena a la seva gent. Entre els que davant la injustícia actuen, els que només miren o els que es giren d’esquena, jo em quedo amb els primers com la San Suu Kyi, que sempre tindrà la meva més sincera admiració i respecte per la seva lluita pacifica per la llibertat del seu poble.

Des que va tornar a Birmània per tenir cura de la seva mare l’any 1988, ha passat més de quinze anys mancada de llibertat, i fins i tot quan el seu marit va morir a Londres el 1999, no va sortir del país doncs sabia que no podria tornar a entrar. La seva coherència política i el somni d’una Birmània lliure, democràtica, on no es vulnerin els drets humans, i on tots els seus ciutadans visquin una vida digna i en pau, l’hi ha fet sacrificar una vida confortable i lliure al costat dels seus fills, potser donant classes a Òxford, on es va llicenciar el 1967 en Filosofia, Política i Economia.

Davant la imatge retrògrada que va donar l’església amb les quatre monges parant la “taula” al Benet i els seus bisbes amb sobrepès, jo em quedo amb dones com la San Suu Kyi, d’aspecte fràgil i mirada tendre, però amb la força que dona la raó de la llibertat i la pau. Ella sí, simbolitza els veritables valors del que representa ser dona en ple segle XXI. Del que representa ser ciutadà d’aquest planeta a mig fer i mai acabat.

Ara només cal demanar que la pressió internacional no afluixi, per evitar que en poc temps, aquesta llibertat no hagi estat una vegada més una trampa de la junta militar Birmana, i que el somriure de la Aung San Suu Kyi no torni a quedar tancat i amagat.