De crèdits i gots mig plens

      Potser si no sou autònoms intentant nedar amb el cap fora de l’aigua i lluitant contra la corrent de fons no us hi heu fixat, però fa dies que per televisió i radio ens anuncien que l’ICF (Institut català de finances) té diners a punt perquè els emprenedors comencem a veure el…

L’esclavitud moderna

      Submergits com estem entre les nostres crisis econòmiques o personals i, sobretot, en el nostre procés col·lectiu, és bo que de tant en tant alcem el cap i fem una ullada al món. Un món cada dia més petit que s’omple la boca amb la paraula globalització però on encara és present…

“Antes del anochecer”

      Ahir vam fer un cine i ho vam fer amb la pel·lícula que tanca una trilogia meravellosa. Després de conèixer la Celine i el Jesse en aquell tren on van viure l’efervescència amorosa, i de veure’ls plegats de nou a Paris, el director nord-americà Richard Linklater tanca amb “Antes del anochecer” la…

Tothom està igual… Tothom?

    En Jordi Autònom, assegut en una cafeteria fent temps per fer l’única visita que t’he preparada per avui, observa amb mandra com per la porta entra en Jordi Assalariat, un d’aquells coneguts amb títol d’amic per aquella tendència massa alegre a definir aixi tots el coneguts inclòs algun que altre saludat.   En…

Aquell professor mal educat

Fa molts i molts anys, en una de les varies vides que he viscut en l’àmbit professional, vaig estar a punt de ser víctima d’un professor de física nuclear que poc temps després faria el salt a la política amb un estil que podríem dir-ne eufemísticament de baix perfil democràtic. He recordat aquesta anècdota avui…

Cardiòleg o Guru?

       No en teníem prou amb la colla d’economistes que cada dia ens expliquen a tots els mitjans i a totes hores la clau per superar els mals moments a la que aquesta crisi ens ha abocat a molts, que ara ens apareix el Dr. Valentín (així, amb n final, sobretot) Fuster per…

De llibres i contracobertes…

Tanco el llibre i llegeixo la contracoberta. No ho recordo, però juraria que és la primera vegada que llegeixo la contracoberta en acabar un llibre. El llibre és “Carrer Robadors” (Columna) i el seu autor Mathias Enard, a qui vaig descobrir amb “Zona” però em va fascinar amb “Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants.”,…

Un país que no surt als mapes

“Diuen que hi ha un país on tot funciona diferent perquè tothom és igual dins la diferència. Conten que en aquest país els ciutadans són iguals parlin com parlin, pensin el què pensin, vinguin d’on vinguin, tinguin el color de pell que tinguin”.       M’ho va explicar ja fa un temps un avi…

L’indecís

      Portava molts dies donant-li voltes, molts dies. Però ha estat avui, en aquesta nit de gener, en aquest viatge de feina sol en un hotel de disseny, que ha pres la decisió.       Sap que en els seus cercles d’amistats i, sobretot, a la feina, l’acusen d’insegur per sospesar en…

“El Pelegrinatge Insòlit de Harold Fry”

Quan Harold Fry surt de casa un matí per tirar una carta a la bústia, no se li acudeix que està a punt d’iniciar un viatge a peu de més de 600 milles. En Harold viu una existència avorrida i agra amb la seva dona que li discuteix fins i tot la manera d’untar les…

NO TINC NÒVIA

Respirem una mica i parlem de música? Això sí, música de casa nostra i en la nostra llengua. I és que no passa cada dia que un bon amic editi un CD, i jo he d’aprofitar aquesta finestra per presentar-vos els “NO TINC NÒVIA”. Jordi Vives i Micky Laborde, són els NO TINC NÒVIA, un…

Més Qatar…?

      El desembre del 2010 vaig publicar un article al directe.cat que em permeto tornar a enganxar aquest vegada dins d’aquests mots despistats, en que parlava del fet que la junta del Barça havia decidit posar publicitat a la samarreta amb el “Qatar Foundation”. Doncs bé, aquesta setmana hem sabut que de la…

Indecents

      Ahir em trobava esmorzant en una cafeteria del centre de la meva ciutat llegint l’últim número de la revista Lonely Planet Traveller tot intentant fugir de tanta noticia negativa i cercant en articles i fotografies aquells viatges que ara mateix són impensables, quan una conversa de la taula del costat em va…

Un convidat inesperat

     T’ho han explicat, ho has llegit, ho has vist en algun documental, però ara l’amfitrió és algú dels teus, no estàs preparat i la negació és la primera arma per lluitar vers el que et fa por, molta por. “Està bé, només han estat un parell d’oblits”. “Són coses de l’edat; es fa…

Terrassa: Un estiu diferent…

Ja fa anys que em va donar per córrer quan giro pel món, i ja fa anys que m’agrada fer-ho de bon matí quan les ciutats mandregen i pels carrers només hi ha els despistats que s’han oblidat d’anar a dormir i els Guardioles de torn que endeguen el dia ben d’hora. Córrer per on…

Carta oberta al meu llibreter

Aquesta carta oberta potser no interessa als qui no sou de Terrassa, però no m’he pogut reprimir quan el meu llibreter d’ençà fa més de trenta anys ens adreça una carta de comiat perquè el grup editorial més important de l’Estat que ha adquirit fa poc la llibreria “El Cau Ple de Lletres” ha decidit…

La revolta Decathlon

    Malgrat que els anys van caient, m’agrada pensar que encara tinc el mateix esperit idealista que tenia als divuit, i per això quan veig que el jovent es llença a ocupar places, “puertas” o ravals amb el crit de “democràcia real”, d’entrada tenen tota la meva simpatia i recolzament. Passen els dies, passen les…

Un tren a la Toscana

    En Ricard, un home de quaranta cinc anys que duu una vida insulsa i monòtona, un dia es veu obligat a revisar el seu camí vital i tot el que l’envolta. Paral·lelament, la Júlia, una noia en la trentena a qui la vida ha col·locat en un carreró aparentment sense sortida, de sobte…

Els encorbatats de’n Cuní

Aquesta setmana no he pogut sortir a córrer ni un sol dia per culpa d’una otitis que m’ha deixat una oïda inservible i a mi fet un nyap. Això ha provocat un canvi d’horaris en la meva rutina diària d’ençà fa uns mesos i m’ha fet espectador de les tertúlies de’n Cuní tot esmorzant. No…

Els perills del Twitter

No fa massa que sóc usuari d’això que en diuen xarxes socials, m’hi havia resistit fins fa ben poc, però finalment hi he caigut convençut que no es pot viure aliè al que passa al nostre voltant. Tanmateix, m’ha sorprès força com molta gent es “despulla” a diari al facebook. Sabem on estan i que…

Tornem-hi amb els sostenibles

Llegeixo a l’Ara, que la l’Ajuntament de Barcelona vol prohibir la circulació d’aquells cotxes que emeten nivells excessius de diòxids de nitrogen i de partícules PM10, una restricció que afectaria, la majoria de vehicles de més de deu anys. La vedet dels sostenibles, la Sra. Imma Mayol, aposta per renovar la flota de vehicles com…

El valor de l’educació

El divendres, aprofitant que el sol es va deixar veure a la fi de la setmana blanca (tràgica n’han dit alguns), vam fer una escapada a la capital amb la meva filla. Ella es va comprar l’últim llibre del John Boyne, i jo, casualment, l´últim del Haruki Murakami. Caminàvem pel carrer xerrant davant la possibilitat…

Massa gran per treballar

Ho escoltava fa uns dies a la nostra, el 85% dels currículums de majors de 45 anys van directament a la brossa, ja sigui a l’objecte en forma de got que els de recursos humans tenen sota la taula del despatx, com la que tenen a l’escriptori de l’ordinador. Malgrat què, aquesta és una d’aquelles…

Cansat de viure emprenyat

Aquesta setmana, no hi ha dia que no ens llevem o anem a dormir emprenyats… i jo, en començo a estar cansat…, molt cansat.  Avui han estat la fi de les emissions de TV3 al País Valencià,  obligats els amics d’Acció Cultural per l’amenaça de sancions desmesurades cada setmana, més els  600.000 euros en multes pendents.…

La llengua dels personatges

Ahir vaig assistir a la presentació de la segona novel·la de la Sílvia Alcàntara, “La casa cantonera” (edicions de 1984) al cau ple de lletres de Terrassa. L’Autora de l’aclamada “Olor de colònia”, ens va explicar, entre d’altres coses, com fins que no va saber escriure en la seva llengua, no va descobrir que gaudia…

Puix que ho diu en Pujol…

Deuria ser a principis dels anys vuitanta, que en un dinar familiar on vaig compartir taula amb un jove militant de les JNC, ens vam quedar sols defensant amb entusiasme la via de la independència pel nostre país. No era fàcil declarar-se independentista quan no ho feien ni els d’ERC de llavors, i nosaltres ho…

L’atenció als drets humans

En la recent visita de Hu Jintao als Estat Units, van ser presents en boca del dirigent xinès les paraules drets humans. No negaré que és un pas fins ara mai vist, però també és cert que va ser massa evident que eren paraules buides i pactades amb el seu homòleg, Barak Obama, per més…

La Tura i l’ambició

La Montserrat Tura diu que vol servir Catalunya des de la seva capital i, ha decidit presentar batalla a l’alcalde Hereu. Llàstima que en unes primàries de partit no podem gaudir de debats televisats. De ben segur que ho passaríem d’allò més bé amb el to de veu de l’un i de l’altre. El que…

Un article diferent per un any diferent

Mai he estat dels que es prenen seriosament això dels propòsits per començar l’any, però tampoc no negaré, que cada nit de cap d’any en fer el primer brindis, pensava en un desig i en un propòsit per l’any que encetàvem. Aquest any que tot just fa vuit dies que és en marxa, ha estat…

Catalans sí, imbècils no

Doncs ja ho tenim, en la mateixa setmana que el nostre parlament tria el 129è president de la Generalitat, el tribunal suprem dicta tres sentències que donen la raó als denunciants i declaren el dret de les persones que van plantejar el plet que el castellà s’usi també com a llengua vehicular al sistema educatiu.…

Globus il·legals

La imatge podria semblar sortida d’una pel•lícula del Buñuel, però l’he viscut avui tot fent compres pel centre de la ciutat. Dos nens que portaven ben cofois dos globus amb forma de cor i amb la inscripció “PSC”, miraven atònits com tres policies municipals gaudien d’allò més tot punxant desenes de globus d’aquests de colors…

Qatar Foundation…?

Feia dies que anava preguntant als que d’això de futbol en saben més que jo, si el Barça tenia o no president. No se’l veu mai, i només signa comunicats al web del club que els pot escriure qualsevol amb una mica de traça. Però mira per on, avui en surt un en roda de…

La crisi i les formes

Si bé no hi ha dubte que la fotografia de la crisi és l’atur, més enllà d’aquesta maleïda realitat, la crisi està comportant una pèrdua en les formes en els directius de les empreses, que les escoles de negocis ho haurien d’incorporar com assignatura. Aquestes fàbriques de futurs directius en portar empreses a la deriva després que…

Reflexionem…

Tot i que em vaig proposar no penjar ni un sol post sobre la campanya electoral i he complert, després de més d’un mes menjant i sopant polítics, avui per fi acaba la campanya i demà diu que hem de reflexionar per decidir el nostre vot. Com que això de la jornada de reflexió sempre…

La Llibertat sempre mereix unes paraules

A l’espera de la confirmació oficial, sembla ser que la premi nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, aquest dissabte tornarà a ser lliure. Mai he estat particularment mitòman, més enllà d’un reduït grup d’escriptors que segueixo incondicionalment, i algun músic de qui espero sempre el seu últim treball. Malgrat tot, confesso que tinc debilitat…

Article imprevist

Aquest és un article imprevist perquè aquesta setmana no em vagava res al cap que em frapés prou per dir-hi la meva. I és imprevist perquè mai escric res amb la immediatesa d’un fet acabat de viure. Fa pocs minuts que acabo d’arribar de fer un tomb amb la gossa per un parc proper a…

El Nobel a qui no agraden les minories

A propòsit del Nobel de literatura d’enguany, aquests dies s’ha parlat molt del Vargas Llosa escriptor i del Vargas Llosa intel•lectual que pensa i opina. Des del Vicenç Villatoro, que demana separar l’excel•lent escriptor del fet que sigui un declarat enemic del nacionalisme català. Passant per la reflexió agafada amb pinces del Víctor Amela, que…

El botox i la política fan de mal lligar

Es fa difícil entendre què porta una dona (o un home) a farcir la seva cara de botox per evitar emmirallar-se en la realitat del pas del temps. Personalment, les arrugues que comencen a conviure amb mi son benvingudes com a feliç certesa que ja he viscut una bona colla d’anys. Aquestes toxines botulíniques que…

En Benet, el setzè

Diu en Benet, el setzè, no pas el Josep Maria, que els ateus extremistes volen fer com els nazis que van voler excloure Deu de la societat. El comentari és un pas més en la deriva i decadència en què la cúria de l’església fa anys ha entrat. Un discurs allunyat de la realitat de…

Educació

Encara no son les vuit del matí i ja porto una hora despert. I no és, perquè avui 11 de setembre, hagi decidit llevar-me d’hora per penjar la senyera al balcó tot cantant el cant de la senyera, ni perquè l’esperit dels herois del 1714 m’hagin fet alçar-me i sortir al carrer a fer proclames…

Bon estiu i fins setembre

Per bé què em toca treballar uns dies, i hi ha prou temes per escriure alguna cosa, he decidit agafar vacances del blog. Dissortadament, (o sortosament depèn com es miri) sóc un assalariat que no decideix quan fa vacances i que cada dia viu més controlat per uns caps dels quals no escriuré cap adjectiu…

Nit de calor i soroll

Quarts de dues de la matinada. La calor no em deixa aclucar els ulls, i els crits i els clàxons m’obliguen a treure el cap per la finestra per veure el que no vull veure, i per agafar una mica d’aire si és possible. El meu carrer, el carrer que ahir era ple de senyeres, el…

Enveja d’Espanya

El passat dimarts, vaig arribar a la capital del país veí, just quan la seva selecció de futbol es jugava el passi a quarts de final amb el país que té l’autonomia que ens cal. Com que a mi em paguen la nòmina els veïns, és allà on em toca anar a reunions i altres…

En Duran i en LLeida

Confesso que sempre m’ha cridat l’atenció l’alta valoració que obté aquest polític en totes les enquestes que es fan i desfan. És cert, que no és rar escoltar persones teòricament allunyades del pensament polític del democratacristià lloar la figura d’en Duran i Lleida. És un excel•lent orador, té un discurs ben estructurat, i la capacitat de…